Fam de festa
La primera edició de la Fira MOS va arrancar ahir amb un indiscutible èxit de públic. L’aposta per un format festiu, obert i gratuït ha aconseguit connectar amb la ciutadania, recuperant en certa manera l’esperit popular que sempre va caracteritzar a l’antiga Fira de Sant Miquel. La separació entre el vessant lúdic i la professional –amb el certamen Agrobiotech Innovation Forum previst per al novembre– suposa un gir estratègic que busca reforçar les dos cares d’una mateixa moneda. Tanmateix, la decisió també obre incògnites. A ningú se li escapa que la competència del saló madrileny Fruit Attraction en les mateixes dates que Sant Miquel-Eurofruit va jugar en contra de Lleida i va posar en evidència les deficiències que arrossegava el certamen lleidatà, amb unes instal·lacions sens dubte obsoletes. No podem saber si el nou calendari aconseguirà atreure els expositors i compradors que tenien en Sant Miquel un punt de referència i si el novembre serà una data adequada per consolidar l’aparador tecnològic i agroalimentari de la històrica fira amb arrels al segle XIII, quan el rei Jaume I va concedir a Lleida el privilegi de celebrar un certamen anual.
De moment, MOS ha demostrat que hi ha fam de festa, però també de reivindicació del km 0, amb una aposta pels productors locals. Alhora, la nova fira s’ha presentat com un escenari estratègic de Catalunya com Regió Mundial de la Gastronomia 2025. El departament d’Agricultura, a través de Prodeca, ha desplegat un programa intens de tastos, tallers i presentacions que no només mostren la riquesa del producte agroalimentari, sinó que també connecten cuina, territori i societat i reforcen la idea que la gastronomia és patrimoni cultural, motor econòmic i element d’identitat col·lectiva. També la Diputació ha trobat en MOS una immillorable projecció del seu programa Gust de Lleida i la Paeria, una plataforma per visualitzar el gran anell verd de la ciutat que és l’Horta. El pròxim repte serà, doncs, garantir que el trasllat de la fira professional no debiliti la seua funció de motor estratègic, sinó que el reforci. Només així, combinant celebració popular i capacitat d’innovació, Lleida podrà mantenir el prestigi d’un certamen que aspira a continuar sent un referent del sector primari.
És aviat per fer balanç, sobretot des de la perspectiva econòmica. De moment, la nova fira aprova amb nota com a activitat de festa major. Falta veure com encaixa aquesta vocació agroalimentària amb el Saló de l’Automòbil que se celebra de manera paral·lela als Camps Elisis sense que hi hagi una connexió clara entre els dos certàmens. Els famosos tractors es redueixen a una exposició de vehicles històrics, la qual cosa no deixa de llegir-se com una metàfora que Sant Miquel ha viscut temps millors i que el sector primari està en plena reconversió. Lleida, per tradició, no pot renunciar a liderar aquest futur.
