Lluitar contra l’assetjament escolar és cosa de tots
Les burles entre escolars han existit sempre. Potser per això, quan va començar a parlar-se explícitament d’assetjament escolar o bullying arran de suïcidis de menors que ho patien, hi va haver persones que opinaven que no n’hi havia per a tant, que el problema era que els pares criaven els fills en una espècie de bombolla protectora que feia que s’esfondressin al mínim contratemps quan en sortien. Per sort, aquesta concepció va canviant progressivament i la societat i el departament d’Educació han anat prenent consciència de la necessitat d’adoptar mesures de prevenció i d’establir pautes d’actuació quan es té constància d’aquest tipus d’episodis. Actualment, hi ha un Registre de Situacions de Violència i una Unitat de Suport a Alumnat en Situació de Violència, i també s’han impulsat accions específiques als centres per prevenir, detectar i abordar possibles casos de bullying. Les dades demostren que cal continuar treballant en aquesta línia, perquè només en dos cursos, entre 2022 i 2024, es van notificar un total de 51 casos en centres de Lleida, d’acord amb la informació facilitada per la conselleria en una resposta parlamentària. És una xifra molt elevada i per reduir-la no n’hi ha prou amb la implicació del departament, dels docents i dels mateixos alumnes. Les declaracions que vam publicar en la nostra edició d’ahir de Marina Solà, mare d’un adolescent d’Almacelles que es va treure la vida el mes de juliol passat, il·lustren el camí a seguir. “Vull conscienciar la societat que hem de posar-nos les piles, que hi ha joves que ho estan passant malament i no podem deixar-los de banda. Hem d’educar des de l’empatia i el respecte”, afirmava. En canvi, la polarització social i els prejudicis cap als que són diferents ens porten pel sentit contrari. I això amb l’agreujant que les xarxes socials i els mòbils permeten que l’assetjament sigui continu durant tot el dia, també fora de les aules.
Control dels controladors
El secretari i l’interventor són figures claus en l’administració local, ja que una de les seues funcions és controlar que el govern compleixi la legalitat. Són molts els tràmits que necessiten el seu informe previ i que no es poden portar endavant sense. Si es retarden representen un obstacle per a l’agilitat administrativa. L’alcalde de Mollerussa denuncia que això és el que passa al seu ajuntament a causa d’una demora sistemàtica dels informes d’intervenció, per la qual cosa demana que el Govern agafi les regnes del consistori. Sense entrar a valorar qui té raó en aquest cas, és cert que no estaria de més que aquests funcionaris amb habilitació estatal també estiguin subjectes a un control.
