Un acord de pau amb serrells inquietants

Una mala pau és millor que una bona guerra. Aquest és un principi que cal aplicar al primer pacte assolit ahir a la matinada entre Israel i Hamas. S’emmarca en la proposta formulada per Donald Trump per posar fi a dos anys d’un conflicte que va començar el 7 d’octubre del 2023 amb la matança de 1.200 persones i el segrest de més de 250 –el gruix de les quals en un festival de música– comesos pel grup terrorista palestí, i que va prosseguir després amb la massacre sistemàtica de la població de Gaza per part de l’exèrcit israelià, causant la mort a més de 67.000 persones i provocant una gran fam, en el que la mateixa ONU ha qualificat de genocidi. Aquesta primera fase de l’acord inclou l’alto el foc, la retirada de les tropes hebrees, l’entrada d’ajuda humanitària i l’intercanvi de presoners. La Unió Europea, els seus països membres, Rússia, els estats àrabs i fins i tot grups terroristes com Gihad Islàmica van aplaudir aquest pacte.

Així mateix, nombrosos líders de tot el món van lloar el paper que ha jugat el president dels EUA per aconseguir-ho. La gran paradoxa és que qui més ha recolzat la política genocida d’Israel a Gaza apareix ara com l’artífex de la pau. Una vegada més, la Unió Europea ha tornat a demostrar que compta entre molt poc i gens en el concert internacional, igual que una ONU sempre sotmesa al dictat de les grans potències.

Sigui com sigui, aquest avenç cap a la pau és una molt bona notícia, i tant de bo pugui ser duradora i estableixi les bases per a la pacificació a llarg termini de tot el Pròxim Orient. De tota manera, cal optar per la prudència. Tal com assenyalàvem en aquesta mateixa secció, el pla de Trump conté punts que conviden a l’escepticisme. Un és el que obre la porta que en el futur hi pugui haver un estat palestí, perquè el president israelià, Benjamin Netanyahu, ja va manifestar que no està disposat que pugui portar-se a la pràctica. Un altre, el que situa el president nord-americà com l’encarregat d’establir les línies mestres de la reconstrucció de Gaza. Algú creu que posarà l’interès de la població davant del seu negoci personal i del d’altres milionaris? Tampoc s’ha d’esperar que els responsables de la massacre siguin jutjats i condemnats. Ni els líders de Hamas, ni Netanyahu, ni cap responsable militar israelià pagaran pels seus crims, que inclouen actes d’una atrocitat extrema com cosir a trets joves indefensos, bombardejar a consciència escoles i hospitals o disparar a matar persones, entre elles dones i nens, que feien cua per intentar aconseguir una mica de menjar. I la cirereta pot ser la concessió del premi Nobel de la Pau per a Trump. La llista d’aquest guardó compta amb altres personatges foscos, però que ell aparegui ara com a possible candidat constata que el món viu temps molt convulsos.