L’escola, un ascensor social avariat
L’economista i director de Càritas a Lleida, Rafael Allepuz, alertava en un reportatge que vam publicar diumenge sobre la renda per barris a Lleida de la cronificació de les persones que formen part de la classe baixa, a causa que l’ascensor social, que és l’escola, necessita més inversió per ser efectiu. És una anàlisi precisa que posa en evidència els dèficits del sistema educatiu. La setmana passada també vam donar compte que diversos centres constaten que calen més aules d’acollida. Aquest curs s’han incrementat en 23 al pla de Lleida, passant de 55 a 78, però aquest creixement queda curt en relació amb l’arribada d’escolars procedents de l’estranger. La realitat és que hi ha alumnes que no entenen el català, ni tampoc el castellà, que es passen gairebé tota la jornada lectiva sense comprendre res del que expliquen els docents. També s’ha fet una aposta per l’escola inclusiva, teòricament molt positiva. Ara bé, s’ha implantat sense prou mitjans i hi ha nens que per la seua discapacitat o trastorn durant bona part del temps no interactuen ni amb els companys ni amb els mestres perquè no hi ha professionals específics (vetlladors) que els assisteixin. I falten educadors i integradors socials, com va posar de manifest la protesta protagonitzada ahir per la comunitat educativa del col·legi Príncep de Viana. Finalment, des de fa anys s’ha deixat de banda el valor de l’esforç, quan és indispensable perquè nens de famílies desfavorides puguin pujar en l’escala social.
Dia històric, pau duradora?
“Això no és només el final d’una guerra, és el final d’una era de terror i l’inici d’una harmonia duradora per a Israel i totes les nacions del que aviat serà una regió veritablement magnífica.” Tant de bo sigui així, caldria afegir a aquestes paraules del president dels EUA, Donald Trump, hores abans de la firma de l’acord que posa fi a dos anys de guerra entre Israel i Hamas. Tal com ja hem indicat, el pla de pau conté punts que fan dubtar que realment pugui ser la solució definitiva per al Pròxim Orient, i que el seu impulsor hagi estat un personatge com Trump tampoc no convida a l’optimisme. No obstant, cal insistir que és millor això que no que hagués seguit la massacre de la població palestina. A més, si el temps demostra que realment ha servit per pacificar aquesta regió, caldrà admetre-ho sense reticències, igual que cal reconèixer que ahir va ser un dia històric per la firma de l’acord, l’alliberament per part de Hamas dels 20 ostatges israelians que continuaven amb vida, l’excarceració d’uns 2.000 presos palestins i la represa de l’ajuda humanitària a Gaza.
