Torreblanca necessita fets i menys paraules

Torreblanca “és l’espai de desenvolupament industrial més gran del territori català” i “una peça fonamental juntament amb la futura estació intermodal”. És el que va dir dissabte el president de la Generalitat, Salvador Illa, sobre aquest futur polígon previst als afores de Lleida, que va assenyalar com una de les grans prioritats del seu Govern a Lleida i Catalunya. També ho era del govern anterior, el monocolor d’ERC, que al seu torn el va heretar del bipartit que va formar amb Junts abans que aquesta formació passés a l’oposició. Precisament, va ser el màxim representant dels de Puigdemont en aquest Govern, Jordi Puigneró, que ocupava el lloc de vicepresident, que a començaments de gener del 2021 va presentar el projecte d’aquest gran polígon, que ressuscitava i ampliava el que havien promogut la Paeria (durant l’alcaldia d’Àngel Ros) i l’Incasòl, abans que els efectes de la crisi del 2008 l’acabessin enterrant. Dilluns passat, els contractistes d’obres catalans també van indicar que Torreblanca ha de ser una prioritat. Així mateix, les principals patronals i sindicats de Lleida ho han reivindicat en diverses ocasions a través del Fòrum Secore, en el qual són representats. És evident que hi ha un ampli consens polític, empresarial i sindical que aquest polígon és necessari, per molt que algunes veus en qüestionin la mida i que ara s’aposti per un model basat en grans indústries. En aquest context, resulta paradoxal que quan ja han transcorregut gairebé cinc anys des que es va anunciar, el Govern no n’hagi aprovat ni tan sols el pla director, que és el document bàsic per desenvolupar-lo. El dia que Puigneró va fer l’anunci, va afirmar que el polígon ja podria estar en obres la primavera del 2023. Aquest calendari va sonar un pèl electoralista però, vist amb perspectiva, cal concloure que alguna cosa falla en l’administració si la Generalitat no és capaç de completar en dos anys els tràmits burocràtics d’un projecte estratègic de país. Aquesta lentitud té conseqüències. Una vegada superada la pandèmia de la covid, Lleida, Catalunya i l’Estat han viscut un període d’una relativa bonança econòmica i hi ha hagut empreses que han impulsat noves implantacions i ampliacions. Òbviament, cap no s’ha pogut instal·lar a Torreblanca, per la qual cosa s’han perdut oportunitats d’inversió que ja no tornaran. A més, cal preguntar-se quina serà la situació econòmica quan el polígon estigui per fi a punt. Si ha empitjorat, la demanda empresarial serà menor i, alhora, no tindrem el “matalàs” que hauria suposat que aquest polígon comptés amb firmes que ja fes un temps que es trobessin en funcionament. Ara que està en tràmit l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la ciutat, no està de més recordar que el seu creixement dependrà bàsicament de l’activitat econòmica.