La burocràcia del “torni vostè demà”

Quantes vegades hem sentit parlar els últims anys de les millores que suposarà la digitalització de l’administració? Quantes d’una finestreta única per agilitzar els tràmits burocràtics? Si féssim un recompte rigorós, es comptabilitzarien per centenars. Representants de totes les administracions i dels seus successius governs n’han parlat en algun moment o un altre. En canvi, els ciutadans i empresaris veuen com en el seu dia a dia la burocràcia no va a millor, sinó al contrari, perquè cada vegada cal complir més requisits i l’agilitat administrativa brilla per la seua absència. El cas de la veïna de Cervera de 84 anys que porta des del 19 de març del 2024, quan va morir el seu marit, sense poder cobrar la pensió de viudetat per un tràmit embussat entre la Seguretat Social (INSS) i el Registre Civil clama al cel. Per acabar-ho d’adobar, la comunicació amb els organismes oficials també és difícil, com ho demostra que la filla d’aquesta dona es va assabentar que tots els papers estaven aturats perquè faltava el certificat de matrimoni l’agost del 2024, quan va poder contactar amb l’oficina de la Seguretat Social de Tàrrega per preguntar el motiu de la tardança en la resolució de la sol·licitud de pensió.

Si l’administració funcionés com cal, el personal d’aquesta oficina hauria d’haver notificat a la família que hi havia aquest problema quan va assumir l’expedient. Per solucionar-ho, van demanar el llibre de família a Suïssa, país on s’havien casat, que el va facilitar en només tres dies en un tràmit telemàtic. Tanmateix, la gestió continua encallada perquè l’INSS exigeix el certificat de matrimoni. Ho van sol·licitar al Registre Civil de Cervera, que al seu torn el va derivar al de Madrid, que encara no l’ha expedit. Han presentat ja tres queixes des del desembre de l’any passat i tot continua igual i la resposta que ha rebut la família quan per fi ha pogut comunicar-se amb aquest organisme resulta desoladora: el tràmit és molt senzill però hi ha molts expedients al davant. És incomprensible que gairebé 200 anys després continuï tan vigent l’article Torni vostè demà amb el qual Mariano José de Larra criticava de forma satírica el pèssim funcionament de l’administració espanyola. «Després de sis mesos no hauré aconseguit sinó que em diguin a tot arreu diàriament “torni vostè demà”, i quan aquest feliç demà arriba a la fi, ens diuen rodonament que no?» Aquest és un dels seus passatges, que a nivell temporal fins i tot queda curt per descriure el que ha succeït en aquest cas. Aquest és un extrem, però els problemes en la relació dels ciutadans amb les diferents institucions són quotidians. N’hi ha prou amb assenyalar com de complicat resulta tenir cita per a serveis com els del SEPE, el mateix INSS o Estrangeria o les llistes d’espera de més d’un any per a valoracions i revisions de discapacitat.