La pesta porcina ja danya l’economia de Lleida
La reunió extraordinària de les juntes del porcí de Mercolleida celebrada dilluns va decidir una caiguda rècord de la cotització del porc d'engreix viu, que va passar d’1,30 a 1,20 euros, deu cèntims menys, un descens de gairebé el 8%, registre inèdit en una sessió des de fa almenys un quart de segle. És el primer efecte sobre un sector econòmic molt important per a Lleida de la pesta porcina africana (PPA) detectada en dos senglars que van aparèixer morts la setmana passada al parc de Collserola, a l’entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona, als quals ara se n’han afegit set més que també van ser trobats sense vida els dies següents. La caiguda del preu està motivada pel bloqueig a les exportacions fora de la Unió Europea, a l’espera que el ministeri d’Agricultura pugui reobrir alguns d’aquests mercats. Precisament, el contrapunt a aquesta baixada de la cotització és que la Xina ha acceptat aplicar el criteri de la regionalització en els focus de PPA, per la qual cosa de moment només vetarà les importacions procedents de la província de Barcelona. Aquest fet demostra la importància de poder evitar que aquesta malaltia, que no afecta les persones, es propagui fora dels 20 quilòmetres al voltant d’on es van trobar els animals morts. Caldrà confiar que acabi sent així, malgrat que el número a l’alça dels exemplars salvatges afectats incrementa les possibilitats que puguin haver entrat en contacte amb d’altres fora d’aquesta zona.
Per desgràcia, Catalunya i Espanya han deixat d'estar lliures d’un virus que els últims anys ha afectat diversos països membres de la UE. A Polònia, aquest tipus de pesta porcina és endèmica des del 2014 i, igual com ha succeït aquí, els senglars són la principal font de contagi. També van ser els originaris dels primers casos detectats a Alemanya entre el 2020 i el 2024 i de la gran majoria dels registrats a Itàlia des del 2022, a Hongria o Bulgària. Romania mereix una menció a part, ja que compta amb nombroses explotacions afectades.
Així, ni l’actual ni els anteriors governs de Catalunya poden adduir desconeixement d’aquesta i altres possibles conseqüències negatives si hi ha una gran proliferació d’aquests animals. Ahir, el conseller Ordeig va afirmar que “cal una actuació permanent i urgent per reduir el senglar a tot Catalunya”. La qüestió és que aquesta sobrepoblació no ha sorgit de sobte, sinó que es remunta a fa anys, sense que l’administració hagi fet res o gairebé res per controlar-la, i el mateix no pot dir-se dels cabirols, mentre que quant als conills només ha actuat quan s’han convertit en una plaga descontrolada. No parlem d’abatre indiscriminadament la fauna salvatge, sinó de vetllar perquè no es multipliqui de forma excessiva. Mitjans n'hi ha, per fer-ho.
