I tant que hi ha discriminació territorial
L’obertura d’un expedient d’ofici per part de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, per determinar si hi ha “una possible discriminació territorial” en l’atenció que reben els pacients que han patit ictus greus a Lleida i Tarragona torna a posar de manifest les deficiències existents en els serveis sanitaris de la demarcació. Tal com hem apuntat ja en altres ocasions, no és acceptable que l’Arnau de Vilanova, l’hospital de referència, només pugui practicar trombectomies –una cirurgia mínimament invasiva en la qual s’introdueix un catèter per un vas sanguini per extreure el coàgul– de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores. En canvi, a Barcelona i Girona es fan les 24 hores tots els dies, mentre que a Tarragona es duen a terme dotze hores de dilluns a divendres. Com indica la síndica, el temps que tarda un afectat per ictus a rebre el tractament adequat és clau per determinar no únicament la seua supervivència, sinó si patirà o no seqüeles i en quina mesura. La consellera de Salut, Olga Pané, va afirmar fa uns dies que el seu objectiu és que tant a Lleida com a Tarragona hi pugui haver trombectomies dotze hores tots els dies de la setmana, però que falten professionals. Si és així, el que ha de fer el seu departament és adoptar totes les iniciatives necessàries per reparar aquesta carència, amb la finalitat que aquest servei estigui disponible les 24 hores, no la meitat.
Com diu Giménez-Salinas, “hem d’assegurar que totes les persones, independentment del territori en el qual visquin, tinguin accés a tractaments que poden evitar discapacitats greus o salvar vides”. Pané hauria d’adaptar aquest posicionament com a línia d’actuació, en lloc de destacar durant una compareixença parlamentària que el nivell de mortalitat per ictus a Lleida està per sota de la mitjana catalana. No sabem quina serà la conclusió de la síndica, però els qui vivim a Lleida estem en condicions d’afirmar que sí que hi ha una discriminació territorial en aquest i altres assumptes.
L’origen de la pesta porcina
La primera hipòtesi sobre l’origen del focus de pesta porcina africana en senglars de Bellaterra era que algun hauria menjat un entrepà que algú hauria tirat i que portava embotit que contenia aquest virus. No obstant, el ministeri d’Agricultura va anunciar ahir que indagarà si el virus procedeix d’un laboratori, perquè la soca és diferent de la que afecta senglars d’altres països europeus i, en canvi, és de la mateixa família que la Geòrgia 2007, que s’utilitza en infeccions experimentals. S’ha de demanar diligència i màxima transparència en aquesta investigació.
