Una sola mort ja és massa, i en portem 31
Les carreteres de Lleida tornen a situar-se, de forma tràgica, al centre de l’actualitat. La mort d’un motorista de 62 anys a l’A-14, a l’altura de Torrefarrera, ha encès totes les alarmes en plenes vacances de Nadal. És la tercera víctima mortal en tot just quatre dies a la demarcació i un nou recordatori que la sinistralitat viària continua sent una assignatura pendent de primer ordre. El degoteig de víctimes en tan curt espai de temps –un conductor mort a l’N-230, un vianant atropellat mortalment a l’N-II i ara un motorista– posa de manifest una realitat alarmant: l’accidentalitat a les carreteres lleidatanes no només no es redueix, sinó que ja supera les xifres de tot l’any passat. Amb 31 morts des de començament d’any, el balanç és especialment preocupant i obliga a una reflexió col·lectiva. Resulta significatiu que una part molt important de les víctimes pertanyin als denominats col·lectius vulnerables. Motoristes, vianants i ciclistes concentren gairebé la meitat de les morts a les vies interurbanes catalanes. A Lleida, quatre motoristes han perdut la vida aquest any, una xifra que evidencia la fragilitat d’aquest col·lectiu i la necessitat d’extremar les mesures de protecció i prevenció. Les campanyes de conscienciació impulsades per l’administració, com la promoguda pel departament d’Interior sota el lema Per evitar accidents, anticipa’t, són necessàries, però clarament insuficients si no van acompanyades d’una acció més decidida. La millora d’infraestructures, la revisió de punts negres, el reforç de la vigilància i el compliment estricte de les normes de circulació han de formar part d’una estratègia integral i sostinguda en el temps. Però la responsabilitat no recau únicament en les institucions. Conductors, motoristes i vianants han d’assumir que la prudència no és una opció, sinó una obligació. El respecte als límits de velocitat, l’atenció constant i l’anticipació a possibles riscos poden marcar la diferència entre arribar a destinació o engrossir una estadística que ningú no vol protagonitzar. Cada víctima mortal a la carretera és un fracàs col·lectiu. Mentre no s’interioritzi que la seguretat viària és una qüestió de responsabilitat compartida i prioritària, les xifres continuaran creixent. I darrere de cada xifra de l’estadística hi ha una vida truncada i una família trencada.
Sense pressupostos
Si no hi ha una sorpresa d’última hora, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, s’haurà de sotmetre a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos, ja que tota l’oposició hi votarà avui en contra en el ple. És la mateixa situació que el 2022, quan el paer en cap era Miquel Pueyo, d’ERC.
