L’aigua, un recurs natural limitat

El canvi climàtic és una realitat palpable a tot el planeta. Les sèries meteorològiques constaten la progressiva pujada de la temperatura mitjana, amb el consegüent descens dels dies freds, i cada vegada són més freqüents les onades de calor. Tot plegat origina que les necessitats hídriques de molts cultius creixin. I mentrestant, encara que la quantitat global de precipitació no ha disminuït de forma gaire significativa, és més irregular. Per molt que els negacionistes diguin que sempre hi ha hagut dies molt calorosos i episodis de sequera, està clar que el cabal dels rius no anirà a més, sinó a menys, així que ens veurem obligats a adaptar la nostra despesa d’aigua, tant la domèstica com l’agrícola i la industrial, a aquesta realitat. En la nostra edició d’avui publiquem que les demandes d’aigua del Segre per al reg augmenten per la tardança a modernitzar el Canal d’Urgell, per l’avenç del Segarra-Garrigues i per la possibilitat oberta per la UE de regar en zones zepa, i la suma duplica la que circula pel pantà de Rialb. La dotació necessària per afrontar aquestes necessitats supera els 1.100 hectòmetres anuals, mentre que l’aportació del riu no arriba als 750, dels quals cal descomptar-ne 60 per al subministrament als municipis i 72,5 més que s’han de reservar com a cabal ecològic.

Davant d’aquest panorama, no en queda una altra que apostar per la màxima eficiència en els sistemes de reg, amb la consegüent inversió que comporta, sent conscients que igualment tampoc serà possible fer un ús discrecional de l’aigua. En aquest sentit, un estudi sobre les modernitzacions del regadiu efectuades els últims anys a la conca de l’Ebre alerta que aquesta major eficàcia ha acabat provocant un augment del consum amb l’objectiu de millorar la productivitat dels cultius. Igual com la quadratura del cercle és impossible, també és inviable que la disponibilitat de cabals per a regs pugui créixer. A una escala diminuta, el que passa amb el repartiment de l’aigua del Segre per al reg il·lustra el que succeeix a nivell mundial. La Terra és un planeta finit, per la qual cosa els seus recursos naturals també ho són, mentre que la demanda no para d’augmentar. Per això Trump i els megamilionaris que estan darrere d’ell han optat per controlar Veneçuela per tenir disponible el seu petroli, i volen apropiar-se de Groenlàndia perquè podria tenir grans reserves de minerals i terres rares. I per això Rússia va envair Ucraïna i la Xina ha intensificat la seua relació amb països en desenvolupament rics en recursos. Els més poderosos volen quedar-se tots els trossos del pastís en detriment de la majoria dels ciutadans. La disjuntiva és assumir que imperi la llei del més fort o fomentar la cooperació per resoldre problemes que cada vegada seran més apressants.