L’Iran, un altre vesper en el tauler mundial
La dictadura retrògrada dels aiatol·làs a l’Iran està en escac arran de les protestes multitudinàries que s’han desencadenat en múltiples ciutats de les 31 províncies del país per la pèssima situació econòmica. Quaranta-set anys després de la revolució islàmica, aquesta passa pels moments més difícils, llastada per la seua incompetència, la seua intolerància i per les sancions internacionals. Els joves, que no han conegut cap altra forma de govern, són els que lideren les mobilitzacions, davant de les quals el règim ha reaccionat amb una sagnant repressió, que segons les organitzacions humanitàries ja ha segat més de 500 vides, a banda de tallar internet per evitar que serveixi com a mitjà de difusió de les manifestacions. La incògnita és si aquesta vegada en tindrà prou amb la força bruta per sobreviure. No s’ha d’oblidar que el 2022 ja hi va haver grans disturbis arran de la mort de la jove Masha Amini a causa de les ferides que va patir al ser agredida pels membres de la policia de la moral, que la van detenir per no portar vel a la via pública, obligatori per llei. Llavors, la repressió va acabar sufocant les protestes, alhora que es va suavitzar un pèl l’aplicació d’aquesta norma discriminatòria per a les dones. Un dels principals obstacles per a un canvi polític és la falta de líders indiscutibles a l’oposició, la qual cosa dificulta articular una alternativa, precisament el contrari que va succeir el 1979, quan l’aiatol·là Khomeini va aconseguir el poder derrocant el xa. I mentrestant Donald Trump va tornar a assenyalar ahir que l’exèrcit nord-americà sospesa “molt seriosament” intervenir a l’Iran, argumentant que “sembla que hi ha algunes persones assassinades que no haurien d’haver-ho estat”. El règim iranià és simplement execrable, però confiar que els Estats Units portaran la democràcia a aquest país sembla utòpic. N’hi ha prou amb recordar el que va succeir a l’Iraq o l’Afganistan, i el que acaba d’ocórrer a Veneçuela. Trump no es mou pels drets humans, sinó pel seu interès, i les possibilitats que augmenti la inestabilitat mundial cotitzen a l’alça.
Obstacles al cotxe elèctric
El desenvolupament i la venda de vehicles elèctrics van avançant progressivament, encara que a un ritme menor del que es preveia fa un temps. Al marge de qüestions com el preu o l’autonomia, una de les dificultats perquè proliferin és la falta de punts de recàrrega de la bateria. Per donar servei a un parc automobilístic com l’actual es necessitarien molts punts de recàrrega i carregadors a la via pública, així com resoldre els problemes existents per instal·lar-los als pàrquings dels blocs d’habitatges, ja que la majoria no estan preparats per facilitar aquest servei.
