Més habitatges, però molt pocs de socials
La dificultat d’accedir a un habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes a Lleida, Catalunya i el conjunt de l’Estat. Al mercat del lloguer, la Generalitat ja va posar límits fa dos anys als preus en tots els municipis declarats zones residencials tensionades, i a finals del 2025 va incorporar aquest límit als arrendaments d’habitacions i de temporada. Pel que fa a la construcció, ha apostat per mobilitzar solars de titularitat pública per construir vivendes destinades majoritàriament al lloguer social. Salvador Illa va prendre possessió del càrrec de president l’agost del 2024 assumint el compromís d’impulsar l’edificació de 50.000, bàsicament en terrenys que havien d’aportar els ajuntaments. El mes d’octubre passat, va elevar la seua aposta presentant al Parlament l’objectiu de construir un total de 210.000 pisos mitjançant la col·laboració publicoprivada. La primera actuació per començar a concretar aquests anuncis va arribar a principis d’aquest mes, quan el Govern va convocar un concurs per aixecar 1.940 pisos en 37 solars municipals. És veritat que es fan passos endavant, però materialitzar la construcció de desenes de milers d’habitatges comporta terminis de com mínim diversos anys, així que caldrà esperar un temps per veure en quina mesura es plasma aquest compromís.
De moment, l’any passat va resultar poc productiu, d’acord amb les dades de projectes visats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que reflecteix que en el conjunt del territori va tramitar expedients per edificar 16.128 pisos, que són un 7,46% menys que el 2024. Paradoxalment, aquest retrocés va estar provocat per la gran caiguda registrada a la demarcació de Barcelona, on van baixar un 20,15%, quan és l’àrea més tensionada, mentre que a la resta de territoris sí que hi va haver un creixement. A les comarques de Lleida, va ser del 13,22%, fins als 968 pisos, en el que és el segon exercici a l’alça després que el 2023 hi hagués un descens respecte al 2022. No obstant, crida l’atenció que únicament 48, que representen un 4,95% del total, eren de protecció oficial, així que a nivell de promocions socials queda molt per millorar si es vol facilitar l’accés a l’habitatge.
Donació de vida
Les comarques de Lleida van registrar l’any passat un rècord de donants d’òrgans, amb 18, cinc més que el 2024. Com afirma la coordinadora del servei de l’Arnau, “sense donants no hi ha trasplantaments”. Per això cal continuar fent pedagogia dels beneficis que comporta per a la societat aquest gran gest altruista. Els 76 lleidatans que el 2025 van rebre un òrgan poden donar-ne fe.
