Una gestió ferroviària en dubte
Dèiem ahir que la brutal col·lisió de dos trens d’alta velocitat a Adamuz provocada per un descarrilament, que ha segat 45 vides, i l’accident d’un tren de Rodalies a Gelida al caure-li a sobre un mur de contenció, que va causar la mort d’un maquinista en pràctiques, havien posat sobre la taula el debat de si el manteniment de la xarxa ferroviària és suficient per garantir-ne la seguretat. Ara, cal afegir que els fets en les últimes hores comencen a generar dubtes sobre com s’està gestionant tot aquest assumpte. Si ja va resultar preocupant que Adif suspengués dimecres el servei de totes les línies de Rodalies a Catalunya per revisar l’estat de la infraestructura, evidenciant d’aquesta manera que desconeixia quin era, i sense que ningú habilités transports alternatius, després va arribar la sorpresa que la Generalitat i Renfe van anunciar dimecres a la nit que tot estava a punt perquè els trens tornessin a circular ahir al matí i a l’hora de la veritat van continuar sense fer-ho perquè els maquinistes es van negar a posar en marxa els combois, adduint que no s’havien complert els protocols de seguretat, exigint una “auditoria” de la xarxa i que ells mateixos poguessin comprovar-ne directament l’estat. Els responsables d’un servei públic suspès no poden dir que aquest tornarà a ser operatiu en una hora i dia concrets sense tenir-ne totes les garanties, perquè si no és així, com ha passat en aquest cas, l’únic que es fa és generar més confusió i malestar entre els usuaris. Així mateix, els maquinistes han actuat de forma il·legal. Perquè per molt legítima que sigui la seua preocupació per la seguretat, tenen l’obligació d’exercir el seu treball si la companyia i la Generalitat determinen que es donen les condicions necessàries per fer-ho. Una altra cosa és que hi hagués una vaga convocada, però l’anunciada pel sindicat Semaf és per al 9, 10 i 11 de febrer. I per si fos poc, la gestió de les limitacions de la velocitat màxima a la línia d’alta velocitat del corredor entre Barcelona i Madrid també ha estat marcada per les batzegades. Dimarts Adif va decidir que els trens no podien superar els 160 km/hora en un tram de 178 quilòmetres entre les províncies de Madrid i Saragossa, dimecres al matí va aixecar la mesura, abans del migdia la va tornar a aplicar en un tram de 78 quilòmetres, i ahir al matí va revocar aquest límit i va establir que només caldrà anar a un màxim de 230 per hora en sis punts quilomètrics. Posteriorment, el ministre de Transport, Óscar Puente, va afirmar que havien revisat 280 quilòmetres del corredor sense trobar anomalies i que només era un maquinista el que donava avisos de possibles deficiències. Si és així, deixa en mal lloc la capacitat d’Adif de controlar l’estat de les vies i, de passada, qüestiona el seu mateix anunci que els trens aviat podran anar a 350 per hora.
