Tres dies de vergonya a Rodalies
Els trens van tornar ahir a circular per les línies de Rodalies, però ho van fer a to amb el que ha passat durant els dos dies en què el servei ha estat suspès, és a dir, de forma caòtica. Els usuaris de la línia Lleida-Cervera-Manresa en poden donar fe, perquè la jornada va començar amb retards que van anar anant a més, fins al punt que el comboi que havia de sortir a les 8.48 hores de la capital del Segrià no va estar operatiu fins a les 10.15. I, posteriorment, Renfe va acabar substituint trens per autobusos. Tot apunta que un dels motius d’aquest descontrol va ser que les demores inicials van fer que molts maquinistes completessin tot el seu horari laboral a mig matí, la qual cosa va provocar que hi hagués trens que quedessin aturats en diferents estacions del recorregut, com Tàrrega o Calaf. Ara bé, quan la Generalitat, Adif, Renfe i el sindicat Semaf van negociar dijous un acord perquè els maquinistes posessin fi al boicot a reprendre el servei, havien de preveure tot el que fos necessari per tal de garantir un bon funcionament de les línies una vegada estiguessin llestes les inspeccions addicionals de les vies que van pactar. És una vergonya que a aquestes alçades del segle XXI calgui suspendre un dia la circulació ferroviària perquè el titular de la infraestructura, Adif, no estigui en condicions de garantir-ne la seguretat i hagi de fer una inspecció extraordinària. També ho és que un sindicat de maquinistes forci a mantenir aquesta interrupció un segon dia perquè no està d’acord amb el que decideixen els responsables del servei. I la cirereta d’aquest despropòsit és que quan torna a posar-se en marxa ho fa de forma pèssima i els usuaris són de nou els grans damnificats. Rodalies fa anys que es troba sota mínims a causa de la falta d’inversions i de manteniment que s’han traduït en incidències constants, i els fets d’aquesta setmana demostren que la situació és encara pitjor del que semblava. Generalitat i ministeri de Transports han d’articular un pla de xoc per revertir-la. Si s’ha arribat fins aquí és, entre altres coses, perquè el Govern central, tant amb el PSOE com amb el PP, ha prioritzat la inversió en l’alta velocitat ferroviària en detriment de les línies tradicionals. Paradoxalment, el tràgic accident a Adamuz, amb 45 morts, i el fet que les primeres hipòtesis apunten com a causa una ruptura de la via, així com les deficiències localitzades arran d’aquest sinistre en alguns punts d’aquesta nova xarxa, també posen en dubte que després del pressupost inicial destinat a la seua construcció ara s’estiguin destinant prou diners a mantenir-la. Espanya té la segona estructura més gran d’alta velocitat del món, només superada per la Xina, però la pregunta és si compta amb prou mitjans per garantir-ne un bon funcionament i el de les línies de rodalies i mitjana distància.
