Vulnerables a les ciberestafes
Internet i aplicacions disponibles a qualsevol telèfon mòbil s’han convertit en els últims anys en el principal mitjà per cometre estafes, i tot apunta que aniran a més pel desenvolupament de la intel·ligència artificial. El nivell de domini de la tecnologia per part dels seus autors és immensament més gran que el que tenen el gruix dels ciutadans. En canvi, no passa el mateix amb les grans empreses que manegen dades (i els diners, en el cas dels bancs) de milions de persones, que han de comptar amb mitjans per evitar que aquests delictes perjudiquin els seus clients. Per això és una bona notícia la informació que vam publicar en la nostra edició d’ahir que un jutjat de Lleida ha obligat una entitat financera a reposar 8.600 euros que va perdre un client que va ser víctima d’una ciberestafa. Aquesta sentència aplica la doctrina fixada fa menys d’un any pel Tribunal Suprem en una sentència en què estableix que els bancs han d’assumir la responsabilitat de les operacions derivades d’una suplantació d’identitat, fins i tot si aquestes s’han fet utilitzant credencials del client. Precisament, això va ser el que li va passar a aquest lleidatà, que va ser contactat a través de WhatsApp per algú que es va fer passar per empleat de l’entitat. Aquest li va fer creure que tenia bloquejat l’accés als comptes per ordinador i després una altra suposada empleada li va enviar l’enllaç al qual havia d’accedir introduint el seu codi. El resultat va ser que li van treure 8.600 euros dels seus estalvis a través de dos càrrecs, el segon quan ja feia dies que havia notificat al banc que ell no havia fet el primer. La sentència destaca la “vulnerabilitat tecnològica” del demandant, que és una persona gran a la qual “li costa entendre segons quins processos”. Sigui dit de passada, passa el mateix amb moltes que no són grans. No es pot responsabilitzar un ciutadà corrent de situacions com aquestes quan gairebé cada mes hi ha una notícia que dades confidencials d’alguna gran corporació han estat hackejades.
Rodalies segueix sota mínims
“Avui ha estat emocionant, perquè he vist que el tren anava a l’hora i arribaré puntual a la feina.” Aquest testimoni d’una usuària de Rodalies a Lleida il·lustra la precarietat del servei, que dos setmanes després de l’accident que va costar la vida d’un maquinista continua sota mínims i amb nombrosos trams coberts amb autobús. Ja ho hem dit per activa i per passiva, però cal insistir que cal fer un replantejament de les inversions en el ferrocarril des d’una perspectiva que superi el centralisme de Madrid i prioritzi les línies de rodalies i mitjana distància abans que l’alta velocitat.
