Preus baixos en origen i alts per al consumidor
El focus de pesta porcina africana (PPA) registrat a l’entorn del parc de Collserola ha provocat una caiguda del preu que cobren els productors de porcí. Segons les dades de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), a final de l’any passat rebien una mitjana d’1,01 euros per quilo de porc, 38 cèntims menys que abans de l’aparició de la PPA, que accentuava el descens iniciat ja a mitjans d’any, perquè al juliol aquest import era d’1,85 euros. La caiguda acumulada en aquest període és doncs del 45%.
Paradoxalment, aquest descens no s’ha traduït en un abaratiment dels preus que paguen els consumidors finals a les botigues, perquè des del juliol fins al desembre el quilo de carn de porc s’ha encarit 30 cèntims, al passar de 6,45 a 6,75 euros. Està clar que entre la baula inicial i el final de la cadena hi ha algú que ha incrementat el seu benefici. Aquesta situació sol ser habitual en la producció d’aliments, en la qual la diferència entre el que s’abona a l’agricultor i el que ha de pagar el consumidor és senzillament espectacular.
Ara és època de collita dels cítrics, per la qual cosa teòricament la seua abundància hauria de comportar una baixada de preus als establiments comercials. No obstant, només ha disminuït per als pagesos, que perceben 0,32 €/kg de taronges i 0,53 euros pel de mandarines, imports que a les botigues es multipliquen per 5,6 i 5,5, respectivament. Aquesta és la clau de la gran concentració que ha patit el sector primari les últimes dècades. Els marges de benefici en origen són tan petits que es necessita produir a gran escala perquè una explotació sigui rendible. La majoria d’explotacions familiars que no han fet el salt han acabat desapareixent, alhora que firmes agroalimentàries, altres que no tenien vinculació amb el camp i fons d’inversió són titulars de grans extensions de terreny a les comarques de Lleida.
Queixes per les escombraries
La necessitat d’implantar sistemes de recollida de les escombraries que possibilitin assolir el nivell de reciclatge que demanda la normativa europea i el futur del planeta comporta canvis de procediments i augments de cost que generen queixes dels veïns. Va succeir a Lleida amb el porta a porta a Balàfia i Pardinyes, passa ara al Pallars Jussà i als municipis del sud de l’Alt Urgell hi ha protestes per l’encariment del rebut i la no-aplicació de bonificacions. Les institucions haurien d’informar molt bé de totes les novetats que apliquen i instaurar mecanismes que bonifiquin la taxa als que més contribueixen al reciclatge.
