Els docents expressen el seu gran malestar

Els centres públics de Lleida i de tot Catalunya van viure ahir la vaga docent més gran dels últims anys, que a Lleida ciutat es va concretar en una gran manifestació al migdia en què van participar unes 5.000 persones. Aquesta mobilització, a la qual es van incorporar professors de centres concertats, malgrat que l’aturada en aquests va ser minoritària, és fruit del malestar acumulat durant molt de temps pels professionals del sector. Una de les qüestions bàsiques és la salarial, que obeeix al fet que les retallades que els va aplicar la Generalitat el 2011 encara no s’han acabat de revertir. Mentrestant, la complexitat dels alumnes que ensenyen a les aules ha anat en augment, no només perquè la immigració hagi augmentat notablement després de la pandèmia, sinó per l’aplicació del decret d’educació inclusiva, que integra als col·legis i instituts nens que abans estaven en centres especials. Aquesta és una mesura positiva perquè suposa un pas endavant en la integració de menors amb discapacitats. No obstant, perquè sigui efectiva es necessita acompanyar-la dels recursos adequats, i això no ha estat així. Sí que s’ha anat reduint progressivament el nombre d’alumnes per grup, però cal continuar avançant en aquesta línia si volem tenir una educació de qualitat que permeti revertir el baix nivell actual amb què els alumnes acaben l’escolarització obligatòria. Una altra de les seues queixes principals és l’excés de càrrega burocràtica en forma de documents com plans de suport individualitzat, informes d’avaluació i d’altres. D’altra banda, i especialment entre els professors de Secundària, s’adverteix un embafament amb les directrius que imposa l’administració, tant la central com la catalana, que tendeixen a facilitar al màxim que els alumnes passin de curs i d’etapa educativa a pesar que no hagin adquirit les competències mínimes establertes. Les declaracions de dos docents que vam publicar ahir, que destacaven que “passem alumnes d’etapa encara que no hagin assolit els mínims” i que hi ha “una pressió contínua perquè ningú repeteixi curs”, són molt il·lustratives.

I davant de tot aquest descontentament, la conselleria d’Educació ha fet un efecte de certa passivitat, sense forçar la màquina de la negociació en les setmanes prèvies a la vaga. Si com afirma, té una proposta de millora salarial a través de complement específic, que la faci pública, igual com la de reducció de ràtios o avançar en la desburocratització. Esclar que, segons el mateix departament, totes aquestes millores tenen el condicionant que sigui possible aprovar els pressupostos de la Generalitat. La mobilització d’ahir constata que el Govern no pot fiar la resposta a tenir nous comptes si no vol que el sistema educatiu es deteriori encara més. Ha d’actuar ja i mobilitzar recursos per afrontar totes les actuacions de millora imprescindibles.