Un país a dos velocitats
Aquesta vegada l’excusa és la pluja, però els enfonsaments que divendres a la nit van provocar almenys dotze punxades en el tram de la Segarra de l’A-2 no han sorprès cap usuari. Fa massa temps que aquesta via ràpida és, en paraules del periodista i columnista de SEGRE Francesc Canosa, una “muntanya russa mortal”. Coincidint amb el límit provincial, la carretera es converteix en un perill poc després de la Panadella en direcció Lleida. Els clots ja eren una realitat quan el país vivia una situació de sequera extrema. És una infraestructura que suporta diàriament prop de 23.000 vehicles, dels quals més de 4.500 són pesants. Fa anys que les queixes veïnals i d’usuaris s’acumulen davant de la persistència d’un ferm deteriorat, ple d’irregularitats, esquerdes i deformacions que converteixen la circulació en un risc quotidià. Des de Cervera fins al Bruc, el paviment envelleix sense resposta efectiva: el carril dret –en particular– està tan malmès que molts conductors l’esquiven sistemàticament, buscant refugi en el carril esquerre per evitar cops, vibracions i l’estrès de sortejar el que alguns descriuen com a “trampes” en l’asfalt.
El ple de la Paeria de Cervera va aprovar el març de l’any passat per unanimitat una moció per instar el Govern central a rehabilitar de forma urgent el ferm d’aquest tram de l’A-2. En aquell moment el ministeri de Transport, del qual depèn la via, es va comprometre a accelerar un projecte de millora a què no s’ha posat termini d’execució. I, mentrestant, la carretera continua sent un perill agreujat ara pels enfonsaments que han provocat les intenses pluges de les últimes setmanes. Que els problemes en la que hauria de ser la columna vertebral de la mobilitat comencin just en el límit provincial entre Lleida i Barcelona per a molts és una metàfora de l’abandó de les comarques de Lleida. I un país no pot avançar a dos velocitats. És estèril avivar polèmiques de la Catalunya Nova contra la Vella, però greuges com els de l’A-2 no ajuden.
Educar en temps d’IA
Hem preguntat al ChatGPT si la intel·ligència artificial generativa afecta negativament el desenvolupament intel·lectual de les persones i ens ha respost: “No és inherentment nociva –però pot ser-ho si substitueix l’esforç cognitiu en lloc de donar-li suport.” També adverteix que “la facilitat d’obtenir respostes pot generar una percepció inflada de domini sense comprensió profunda”, a banda d’atrofiar habilitats diverses. La irrupció d’aquesta tecnologia ja ha obligat a canviar els mètodes d’avaluació. El que encara no sabem és si ja ens ha canviat per sempre.
