Cal apostar per l’Eix Transversal Ferroviari
L’Eix Transversal Ferroviari entre Lleida i Girona, amb una bifurcació cap a Barcelona des d’Igualada, va ser un projecte que es va gestar durant els governs tripartits de la Generalitat la primera dècada d’aquest segle. El 2009 fins i tot va arribar a aprovar-se un pla director urbanístic amb les reserves de terrenys per poder tirar endavant la construcció. El canvi de Govern un any i mig després i les retallades pressupostàries per la crisi econòmica van fer que aquest pla quedés en un calaix, del qual ara l’ha tret la conselleria de Territori a l’encarregar a l’empresa pública Ifercat la redacció de nous estudis informatius per adequar els costos, el disseny de la línia fèrria i la potencial demanda a la realitat actual. Caldrà veure si aquesta vegada té millor sort, però es tracta d’un projecte que hauria de ser prioritari per a la millora de les comunicacions a Catalunya. Primer, perquè es tracta d’un mitjà de transport no contaminant, per la qual cosa és necessari per mitigar els efectes del canvi climàtic. I segon, perquè està pensat per fer compatible el transport de viatgers, amb trens que circularien a 250 quilòmetres per hora, i el de mercaderies, amb combois que anirien a 150 quilòmetres per hora i que contribuirien a reduir el trànsit de camions per carretera. A més, evitaria que per anar de Lleida a Girona amb tren calgui passar per Barcelona. Perquè pugui ser realitat, haurà de comptar amb el suport del ministeri de Transports i, d’entrada, això és un escull molt important.
Des del 1995, tots els governs, tant del PSOE com del PP, han centrat la seua actuació en matèria ferroviària en una xarxa d’alta velocitat radial, amb centre a Madrid, marginant les altres línies. L’actual ministre, Óscar Puente, va anunciar setmanes abans de la tragèdia d’Adamuz la licitació d’estudis de viabilitat de les actuacions perquè els trens entre Barcelona i Madrid puguin augmentar la velocitat a 350 quilòmetres per hora, així com la construcció de sengles estacions al Prat de Llobregat i Parla. Ho hem dit en aquesta secció i hi tornem a insistir: cal canviar les prioritats d’inversió en aquest àmbit. Les línies de rodalies i mitjana distància han de tenir preferència, i per a Catalunya l’Eix Ferroviari Transversal és més important que anar de la capital catalana a la de l’Estat a 350 per hora.
Agressions intolerables
L’Organització Mèdica Col·legial, que agrupa els Col·legis de Metges, denuncia que les agressions de pacients a aquests professionals van a l’alça amb 281 a Catalunya i 879 a tot l’Estat el 2025, per la qual cosa exigeix un pla per frenar aquesta violència. És una realitat preocupant, perquè cada agressió a un sanitari representa un fracàs com a societat.
