SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Imaginin-se un autocar gegant, en el qual hi ha passatgers de primera, que són els que decideixen qui fa de xòfer i la ruta a seguir, i altres de segona i tercera. El vehicle avança per una carretera en la qual cada vegada apareixen més senyals de perill indicant que acaba desembocant en un abisme. Els que van a primera diuen al conductor que segueixi endavant, que els senyals són erronis i pot accelerar, perquè tenen pressa per guanyar més diners, mentre que entre la resta del passatge predomina la indiferència i només una minoria protesta i demana de parar el bus o que faci mitja volta. Aquesta escena fictícia serveix per donar idea del que passa a nivell mundial respecte al canvi climàtic. Les evidències que estem avançant ràpidament cap a un punt de no retorn no paren d’augmentar. A la dècada dels noranta van ser un grup de científics els que van començar a alertar que calia prendre mesures per frenar l’escalfament global, més tard se’ls va unir gairebé tota la comunitat científica, i ara els efectes amenaçadors per al nostre futur són perceptibles per a qualsevol ciutadà mínimament sensibilitzat. Aquesta mateixa setmana s’ha publicat l’últim informe sobre l’estat del clima a Europa, corresponent al 2025, i el seu contingut és desolador. És el continent que més ràpid s’escalfa, amb una mitjana de 0,56 graus per dècada; l’any passat, el 95% del territori va registrar temperatures anuals per sobre de la mitjana; la regió subàrtica que comparteixen Noruega, Suècia i Finlàndia va patir una onada de calor inèdita durant tres setmanes amb màximes de fins a 34,9 graus; l’aigua dels oceans i mars també va registrar un rècord de temperatura; el desglaç de les glaceres es continua accelerant; i una llarga llista més d’anomalies, que inclouen incendis d’una voracitat mai vista. I a nivell més local, els símptomes també són clars. L’últim mes d’abril ha estat el més càlid a Catalunya des que hi ha registres. I en la nostra edició d’avui donem compte que l’elevada radiació solar des que va deixar de ploure de forma generalitzada a mitjans de març ha provocat que un gran volum de neu no s’hagi liquat cap a terra, sinó que s’ha evaporat directament. Això ha fet que el Pirineu de Lleida hagi passat de tenir una quantitat rècord de reserves de neu al febrer una altra de tan baixa a finals d’abril que només supera el dels tres episodis més grans de sequera que hi ha hagut durant aquest segle. I a tot això, què fan els líders que porten el volant a nivell internacional i els que ostenten el poder real? Doncs bàsicament res. O pitjor, perquè els EUA, de la mà de Donald Trump, lideren el negacionisme climàtic, mentre el gruix dels països es limiten en les successives Cimeres del Clima afavorides per l’ONU a arribar a acords de mínims que mai no es compleixen.

tracking