La justícia soscava l’aposta de Sánchez
Dèiem abans-d’ahir que la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per presumpte tràfic d’influències i cobrament de comissions en el rescat públic de la companyia aèria Plus Ultra amenaçava d’esgotar la provada capacitat de resiliència de Pedro Sánchez. Dos dies després, afronta una nova tempesta judicial per l’entrada de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a la seu central del PSOE a Ferraz per ordre del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, en una actuació derivada de la investigació del cas Leire Díez, la suposada lampista del partit (del qual es va donar de baixa quan va ser imputada). El magistrat ha imputat l’exsecretari d’Organització Santos Cerdán i la gerent de la formació, Ana María Fuentes, com a suposats membres d’una trama que tenia per objectiu neutralitzar casos judicials que afectaven el Govern central i el PSOE, per a la qual cosa, entre altres iniciatives, haurien ofert remuneracions o favors a membres de la Guàrdia Civil o fiscals. El primer està imputat al costat de l’exvicepresident de la Junta d’Andalusia Gaspar Zarrías, l’empresari Javier Pérez Dolset, el guàrdia civil Juan Sánchez Yepes i els advocats Jacobo Teijelo i Ismael Oliver per presumptes delictes d’organització criminal, suborn, revelació de secrets, inducció al fals testimoni, acusació falsa, falsedat en document mercantil, prevaricació, tràfic d’influències i contra les institucions de l’Estat. La segona, com a còmplice i com a presumpta autora del delicte de falsedat en document mercantil per l’emissió de factures falses.
La reacció de Sánchez va ser admetre la “gravetat” d’aquesta investigació, oferir “total col·laboració” amb la justícia i, després de recordar que ja van prendre mesures quan el cas Leire Díez va sortir a la llum pública, va afirmar que “si hi ha comportaments irregulars nous, actuarem amb la mateixa contundència que hem actuat abans”. Una vegada més, va descartar avançar les eleccions. El president del Govern central creu que el temps juga a favor seu, perquè confia que d’aquí a un any els ciutadans estaran en condicions de percebre el que comportaria un Executiu format per PP i Vox a partir de l’acció dels seus governs conjunts en diverses comunitats autònomes, la qual cosa podria propiciar una mobilització a favor de l’esquerra. El taló d’Aquil·les d’aquesta teoria és que l’acumulació de causes judicials desmotiva aquest potencial electorat. Pot argumentar-se que determinats jutges són més diligents en procediments que afecten el PSOE que en els del PP, o que miren cap a un altre costat quan surt el nom de “M. Rajoy” als papers de Bárcenas sobre el finançament il·legal dels populars. Tanmateix, totes aquestes causes no s’haurien pogut iniciar si el comportament dels que hi estan implicats hagués estat irreprotxable.
