El llast de la burocràcia
Per què encara no s’ha implantat la finestreta única que diferents administracions i governs de tots els colors han anunciat al llarg de les últimes dècades? Per què les administracions continuen incomplint la llei que va entrar en vigor fa gairebé deu anys que els obliga a no sol·licitar als ciutadans totes les dades a què tenen accés des de les seues plataformes informàtiques, com per exemple el certificat d’empadronament? Per què els tràmits per a les llicències d’obres de noves construccions continuen dilatant-se mesos i fins i tot anys malgrat que els ajuntaments proclamen periòdicament que han adoptat mesures per agilitzar-les? Com és possible –com es va detallar ahir en la jornada Burocràcia: problema i realitat organitzada per la Fundació Horitzons 2050 i SEGRE– que la burocràcia pugui demorar fins a deu anys l’execució d’infraestructures públiques? Per què nombrosos tràmits digitals resulten complicats per al ciutadà i per què molts dels que es presenten com a tals en realitat no ho són, ja que simplement poden sol·licitar-se per internet però la seua gestió administrativa segueix els mateixos passos que fa mig segle? I a nivell més local, com és possible que hagin hagut de passar cinc anys per aprovar el pla director d’un projecte estratègic per a Lleida i Catalunya com el del polígon de Torreblanca? Són preguntes que tenen una resposta comuna: els governs de les diferents institucions no es preocupen prou de millorar el funcionament de l’administració i, a més, en lloc de simplificar la normativa, l’amplien, generant més burocràcia.
En general, els polítics desatenen aquest aspecte, que és clau per al bon funcionament de l’economia d’un municipi i d’un país i per facilitar les gestions als seus ciutadans. Potser la causa sigui que abordar-ho requereix una planificació a llarg termini que resulta inviable si sempre s’està pendent de les pròximes eleccions.
Zapatero, davant del jutge
José Luis Rodríguez Zapatero és el primer expresident d’Espanya que declara davant del jutge com a imputat, per una suposada trama que s’hauria beneficiat del rescat públic de la companyia Plus Ultra. Està acusat de tràfic d’influències per aconseguir que el Govern central aprovés aquesta operació, però, com vam assenyalar en aquesta secció, la interlocutòria judicial no aporta ni una dada concreta de quines influències va exercir. Ahir Zapatero les va negar i, després de declarar, va reivindicar la seua honradesa, va dir que “se m’acusa de delictes molt greus que no he comès” i va mostrar “plena confiança” que ho demostrarà. Caldrà veure si ho aconsegueix. Té una àrdua tasca al davant, perquè molts ja l’han condemnat.