El respecte i la igualtat, drets fonamentals
Han passat 56 anys des que es va celebrar la primera desfilada de l’Orgull a les ciutats nord-americanes de Nova York, Los Angeles, Chicago i San Francisco. Els seus participants reivindicaven els drets de les persones homosexuals just un any després del dia en què una batuda policial contra aquest col·lectiu al bar Stonewall Inn, a Nova York, generés manifestacions de protesta que van acabar en enfrontaments amb la policia. En aquell moment, als EUA l’homosexualitat era un delicte que podia castigar-se amb penes d’entre 5 i 20 anys de presó. Ara, la situació ha canviat substancialment a millor en la majoria de països del món. No obstant, encara n’hi ha un total de 77 que tenen vigents lleis que criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe i, per si fos poc, la marea ultra que afecta Europa i Amèrica suposa una amenaça per als membres del col·lectiu LGTBIQ+en estats on la legislació n’havia eliminat la discriminació. Mig segle és molt de temps en alguns àmbits, però no ho és tant en el de la mentalitat social. Als anys vuitanta i noranta era habitual que moltes persones tractessin de forma despectiva i insultant els gais i les lesbianes, anomenant-los maricons i bolleres, entre altres floretes del mateix estil. Això explica per què a Espanya, per posar un exemple, hi ha molta gent que continua sense acceptar plenament el matrimoni igualitari. A això s’ha sumat que entre els joves, especialment els homes, està creixent el rebuig a la igualtat de drets entre homes i dones i entre totes les persones independentment de la seua orientació sexual. Un fenomen que va a l’una amb l’ascens de la ultradreta i que té com una de les seues principals bases les xarxes socials. Per això continua sent necessari celebrar el Dia de l’Orgull LGTBIQ+ i tot apunta que, desgraciadament, encara pot ser-ho més en els anys venidors. N’hi ha prou de recordar que Vox advoca per la supressió de normatives per la igualtat i de protecció a aquest col·lectiu, així com els plans d’igualtat i LGTBIQ+ obligatoris en administracions i empreses. També rebutja la celebració institucional del Dia de l’Orgull i que durant aquesta jornada es col·loquin banderes amb els colors de l’arc de Sant Martí als edificis oficials. Com deia a la seua columna de dijous passat la nostra col·laboradora Maria Pons, “la llibertat, el respecte i la igualtat no són privilegis, sinó drets per a tothom”. En forma de conversa entre amigues, com sempre, la tancava amb aquesta pregunta: “Tan difícil és viure i deixar viure?” No hi ha res més a afegir. Són paraules senzilles que despullen tots els presumptes arguments de la ultradreta, que amb proclames que parlen a favor de la llibertat i contra l’adoctrinament en realitat vol imposar una ideologia retrògrada que condemna a l’ostracisme part de la societat.
