SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Aquesta mitjanit s’acaba el termini per acollir-se a la regularització extraordinària de persones migrades. A Lleida, la previsió inicial apuntava a uns 7.000 possibles beneficiaris. Tanmateix, la realitat s’ha imposat a les estimacions i tot indica que la xifra s’atansarà a les 10.000 persones, una dada que es mereix una reflexió. La regularització ha fet visible una realitat que ja existia, amb milers de persones que vivien i treballaven a les comarques de Lleida sense poder accedir a una situació administrativa regular. La mesura no ha provocat un “efecte crida”, sinó que ha tret a la llum una borsa de treballadors invisibles que sostenien sectors essencials de la nostra economia. Convé recordar, a més, que aquesta no és una decisió excepcional en la història recent d’Espanya. Des del 1986 s’han portat a terme set processos extraordinaris de regularització, impulsats per governs de diferent signe polític. Els sis anteriors van permetre regularitzar prop d’1,25 milions de persones. No parlem, per tant, d’una innovació ideològica, sinó d’un instrument que diferents executius han usat quan la legislació deixava de respondre a la realitat social i econòmica.

Les comarques de Lleida són un bon exemple d’aquesta realitat. En els dos últims anys el nombre de ciutadans extracomunitaris empadronats a la demarcació va augmentar en més de 10.000 persones. Una part va arribar per vies legals, però milers no podien acollir-se encara a les fórmules ordinàries d’arrelament perquè no havien complert el temps mínim de residència. Entre ells es trobaven també sol·licitadors de protecció internacional la situació administrativa dels quals va quedar bloquejada després dels canvis normatius. La regularització ofereix una sortida a aquests llimbs jurídics. Permet que qui ja resideix, treballa i contribueix a la societat pugui fer-ho dins de la legalitat, cotitzant, pagant impostos i gaudint dels mateixos drets i obligacions que qualsevol altre treballador. També protegeix els qui compleixen la llei davant la competència deslleial que suposa l’economia submergida i dificulta l’explotació laboral, una xacra que troba en la irregularitat administrativa el seu millor caldo de cultiu.

Cap regularització no resol per si sola el fenomen migratori. Fa falta una política d’integració, una administració més àgil, més mitjans per a les oficines d’estrangeria i una lluita decidida contra qui es beneficien de l’ocupació irregular. Però precisament per això aquesta mesura constitueix un bon punt de partida perquè permet substituir la invisibilitat pel control administratiu i la precarietat per la legalitat. Regularitzar no és premiar la irregularitat, és enfortir l’Estat de dret, protegir els treballadors, garantir una competència empresarial justa i reforçar la cohesió social.

tracking