Un debat necessari
Va ser el cor de Lleida, però l’Eix Comercial, que en el seu dia es va publicitar com el més llarg del sud d’Europa, amb 450 establiments i al voltant de 15.000 visitants diaris, no passa pel seu millor moment. Mig centenar de locals estan tancats, un de cada deu establiments. I si s’amplia la mirada als carrers adjacents, la situació resulta encara més preocupant: un estudi elaborat per la Universitat de Lleida va xifrar en 177 els locals buits, el 27% del total de l’àmbit analitzat. Seria un error atribuir aquesta situació únicament a la pròxima obertura del centre comercial Promenade, a Torre Salses. El problema és molt més profund. El consumidor ha canviat. Avui compra per internet, compara preus des del telèfon mòbil, busca facilitat d’accés, aparcament gratuït i la possibilitat de concentrar totes les compres en un mateix espai. No es tracta d’una realitat exclusiva de Lleida, sinó d’una transformació que afecta totes les ciutats.
Però tampoc convé amagar la part de responsabilitat que correspon a la ciutat. Durant anys s’ha mantingut la idea que disposar d’un local a l’Eix justificava lloguers “prèmium”. Fa tot just uns anys, el mateix sector immobiliari situava l’arrendament de molts locals entre 1.500 i 6.000 euros mensuals, unes xifres difícils d’assumir per a un petit emprenedor i que han contribuït a cronificar els locals buits i a atreure a franquícies i marques que estan a Lleida i a tot arreu, restant personalitat a aquest tram urbà. Les mítiques Sederies Catalanes, la Domingo’s, la Innovació, la Farreres, l’Elegancia, les Buenas Marcas, l’Estrella d’Or o la Primavera són història.
Tampoc és casual que quan aquests establiments atreien clients de fora de la capital de Ponent les cases d’aquesta zona estaven habitades. I és que hi ha un altre problema menys visible, però igualment greu, el deteriorament del parc immobiliari. Molts edificis presenten habitatges buits, plantes superiors amb necessitat d’una rehabilitació integral. I sense residents no existeix comerç de proximitat. Una assignatura pendent que es mereix una reflexió serena. Lleida no s’entén sense els seus carrers més emblemàtics, els que formen part de l’educació sentimental de tantes generacions.
Un any més Hisenda ha fet pública la llista de les persones físiques o jurídiques que acumulen un deute amb el fisc de més de 600.000 euros, entre les quals 34 empreses lleidatanes. Sorprèn (o no) que personatges que es postulen com a espanyolíssims, com Bertín Osborne o Isabel Pantoja, no compleixin amb el país que diuen estimar tant.