Invertir en prevenció
Hi ha esdeveniments que marquen un abans i un després en la manera d’entendre la gestió pública. La gran apagada del 28 d’abril del 2025 va ser-ne un. Durant unes hores va quedar patent fins a quin punt la nostra vida quotidiana depèn d’un subministrament elèctric continu: la mobilitat, les comunicacions, els serveis sanitaris, la seguretat ciutadana o l’atenció a les persones més vulnerables van quedar condicionats per una circumstància que, fins llavors, molts consideraven improbable. Cap infraestructura és infal·lible, per això si alguna lliçó es va aprendre d’aquell dia és que les ciutats han d’estar preparades per continuar funcionant quan la xarxa deixa de fer-ho.
En aquest context, iniciatives com la posada en marxa a Lleida de sistemes d’alimentació de suport per mantenir operatius els semàfors en cruïlles estratègiques representen molt més que una millora tècnica. Són una inversió en resiliència. Que en una intersecció es continuï regulant el trànsit durant una interrupció del subministrament no només evita el caos circulatori, sinó que redueix el risc d’accidents, facilita el treball dels serveis d’emergència i transmet un missatge de tranquil·litat a la ciutadania. De la mateixa manera, disposar d’un protocol específic per afrontar apagades prolongades demostra que la planificació és tan important com la tecnologia. Identificar les persones que depenen d’equips elèctrics per a la seua salut, garantir la continuïtat dels serveis essencials, establir canals de comunicació alternatius quan fallen les telecomunicacions o preveure espais d’acollida per als qui el necessitin són mesures que converteixen una crisi potencialment descontrolada en una emergència gestionable. I la reflexió ha d’anar encara més lluny. L’autonomia energètica no pot limitar-se a disposar de bateries o generadors per respondre a una emergència puntual. Ha de formar part d’una estratègia més àmplia que incorpori sistemes d’emmagatzematge, producció distribuïda mitjançant energies renovables, microxarxes capaces d’operar de forma independent i edificis públics preparats per mantenir l’activitat quan fallen els subministraments. És una inversió en prevenció.
“Presumpció de veracitat”
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha arxivat la denúncia d’un grup de joves lleidatans que van ser multats perquè “no poden reunir-se més de nou persones al carrer” i vexats pel seu accent lleidatà. El cos s’empara en la presumpció de veracitat dels seus agents, però la denúncia formal presentada davant del Síndic de Greuges hauria de ser un indici que alguna cosa es va fer malament i hauria d’investigar-se perquè no torni a repetir-se.