Massa bosc

Els nostres bombers són magnífics; potser els millors del món. La política de gestió forestal, en canvi, ha estat deficient durant dècades. Sobra bosc i falten pagesos. Un 63% del territori català és forestal. En el conjunt d’Europa és un 43%, i en el conjunt d’Espanya, un 41% (i Catalunya fa pujar el percentatge). Afegeixi’s a això el canvi climàtic i el resultat és un polvorí. L’actual Govern de la Generalitat s’ha posat les piles des de l’incendi mortal de l’any passat a Torrefeta, a la Segarra. Ha ideat un pla que preveu habilitar 14 eixos de confinament d’incendis, entesos com a espais ubicats entre els principals massissos. Es farà en 5 anys i permetrà evitar –creuem els dits– que a Catalunya hi hagi megaincendis, que són pitjors que els famosos focs de sisena generació (aquells en què la virulència de les flames fa impossible apagar-los). Sent aquests molt greus, els megaincendis són pitjors perquè poden comportar ja no la destrucció de desenes o milers d’hectàrees, com ha passat els últims anys, sinó centenars de milers, com és el cas d’Austràlia. Això té lloc quan les flames salten d’un massís a l’altre. Un megaincendi podria arrasar, perquè ens fem una idea, tot el Prepirineu. Una catàstrofe de dimensions colossals. El bosc actual, a part de ser excessiu –molt excessiu–, té característiques pròpies de la climatologia de fa cent anys, que era molt diferent a la que tenim avui, cosa que aquests dies s’encarreguen de deixar-nos clar els insuportables 40 graus que patim al pla de Lleida. Hi ha un barem que pot determinar la correcció de les polítiques de prevenció d’incendis: analitzar cada any quantes hectàrees hi ha de bosc i quantes de cultiu (o explotades amb ramaderia extensiva). Si puja la primera taxa i baixa la segona, que és el que ha passat durant dècades, la política és nefasta; el dia que baixi la primera i pugi la segona començarà a ser correcta. I amb beneficis incomptables. A més de la prevenció d’incendis –mitjançant zones conreades que faran de tallafocs entre masses forestals–, es fomentarà l’alimentació de proximitat i es combatrà la despoblació. Tota la resta és important, sí, però menys. És important conscienciar la gent sobre el risc de certes conductes (el foc d’ahir, una altra vegada a Torrefeta, es va iniciar, pel que sembla, en uns treballs de manteniment de línies telefòniques) i ho és perseguir amb contundència les infraccions (imprudències) i les conductes delictives (piròmans que actuen amb voluntat de fer mal, és a dir: excloent els casos de patologies mentals), però les conductes temeràries i les delinqüencials sempre es produiran: el risc zero no existeix i la seguretat absoluta, tampoc. Analitzar amb una balança, en canvi, només depèn de les administracions. En un platet, el bosc; en un altre, els pagesos; i a pesar.