El fons és a la superfície
No, en les paraules de Rajoy no hi ha ironia, tampoc sarcasme. Quan diu que la selecció francesa de futbol no té francesos ho diu perquè pensa que la selecció francesa de futbol no té francesos. El seu to campetxano és un engany, com ho era el del campetxano per antonomàsia de la democràcia espanyola. El fons és a la superfície. Les paraules de Rajoy se circumscriuen en un corrent que les dretes han posat sobre el tapet. Cal lluitar contra l’enemic exterior i l’interior. A la prioritat nacional de Vox s’uneix la majoria nacional d’Aznar. En el primer cas els enemics són (alguns) migrants; en el segon, els nacionalismes català i basc. Per això es discuteixen drets que pertoquen a determinades persones per la seua condició de ciutadans. Si la pell negra és un obstacle per ser francès o espanyol, els negres no han de comptar en la presa de decisions de França o Espanya; si ho són els cognoms magrebins, no han de comptar els magrebins. Aquesta és l’Espanya que vol la dreta que pensa assaltar el poder com a molt tard el 2027. És igual que aquesta mateixa dreta promogui un model econòmic que necessita mà d’obra estrangera (i barata) per beneficiar determinades empreses de la construcció i el turisme. Volen els estrangers per al treball però els neguen els drets. Promouen l’arribada de migrants i declaren que són l’enemic exterior que cal combatre. Conceptualment incomprensible i moralment inadmissible, però aquestes qüestions no importen per a les hegemonies que es dibuixen des de fa temps en molts països.
Després cal eliminar l’enemic interior. L’alternativa és majoria nacional (espanyolíssima, per descomptat) o alternativa plural, condicionada pels nacionalismes català i basc, que són els grans enemics. Aquests són pitjors que els exteriors, segons els ha ensenyat Trump. Els que poden provocar un canvi de sistema. Si no existís l’Espanya multilingüe, PP i Vox arrasarien amb una majoria absolutíssima. Una majoria demogràfica i monolingüe que aspira a ser excloent. Per eliminar els nacionalismes català i basc en la presa de decisions més importants, les dretes no ho tindrien difícil si governen a partir del 2027. No caldria reformar la Constitució. N’hi hauria prou amb reformar la Llei Orgànica de Règim Electoral General i configurar una barrera legal per a la investidura del president del Govern espanyol no en cada circumscripció provincial, sinó en el conjunt de l’estat. El partit que no obtingués un determinat percentatge de vot, un 5 o un 10%, en el conjunt de l’estat no podria participar en la investidura del president del govern. Amb això n’hi hauria prou per excloure els partits nacionalistes catalans i bascos. Potser seria inconstitucional, però és poc probable que el Tribunal Constitucional ho declarés inconstitucional. I a partir de llavors, ancha es Castilla.