NO sempre ha fet aquesta calor
El juliol passat ha estat el mes més calorós dels últims 85 anys a Lleida ciutat, amb una temperatura mitjana de gairebé 30 graus. Les màximes han estat per sobre dels 40 graus vuit dies, hi ha hagut 23 nits tropicals amb mínimes de més de 20 i una de tòrrida, en la qual es van superar els 25. A la Val d’Aran, el Conselh ha de col·locar aire condicionat portàtil a l’hospital perquè la temperatura sigui suportable per al personal i els pacients. Fa vint o trenta anys algú hauria pensat que caldria climatitzar durant l’estiu els edificis d’Aran, l’única zona de clima atlàntic de Catalunya? A poca distància, un incendi forestal d’alta muntanya a Senet, a l’Alta Ribagorça, ja ha cremat més d’un centenar d’hectàrees, en zones que arriben als 2.300 metres d’altura. Espanya ha patit focs d’una magnitud mai vista, com els que han assolat desenes de milers d’hectàrees a Madrid i Àvila. Són els denominats incendis de sisena generació, que generen autèntiques tempestes de foc, com la que va afectar Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, fa un any. En el que va d’aquest estiu, diversos països europeus com França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Suïssa, Àustria o Dinamarca han registrat onades de calor inèdites. El Rin i el Danubi, dos dels grans rius d’Europa, han deixat de ser navegables en diversos trams després de perdre la major part del cabal a causa d’una sequera històrica. A Suïssa, els ramaders han demanat a l’Exèrcit que els ajudi a transportar aigua amb helicòpters per poder abeurar les vaques que es troben a les pastures alpines. Les morts atribuïdes a les altes temperatures també han batut rècords. Les comptabilitzades a Espanya al juliol són prop de 3.000, mentre que a tot Europa s’estima que només l’onada de calor que hi va haver a finals de juny en va provocar més de 10.000. Són dades objectives, no comentaris a les xarxes socials, entre els quals abunden aquells que afirmen que no n’hi ha per a tant, que sempre hi ha hagut episodis de molta calor i sequeres, amb l’agreujant que aquesta teoria és compartida per mandataris de diversos països, amb Donald Trump al capdavant.
Doble tarifa en piscines
Almenys 14 pobles de Lleida apliquen una doble tarifa a les seues piscines, més barata per als seus veïns i més cara per als de fora. Tant el síndic de greuges de Catalunya com el Tribunal Suprem han dictaminat que el marc legal no empara aquesta pràctica. No obstant, cal tenir en compte que els recursos de la gran majoria dels ajuntaments són molt limitats i no poden assumir el sobrecost que suposa que persones de fora gaudeixin dels serveis locals que ofereixen.
