SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Lleida ciutat, el sud del Segrià, gairebé tota la comarca de les Garrigues, part de la Franja i una petita àrea del Pla d’Urgell viuran dimecres un eclipsi total de Sol, 186 anys després de l’últim que es va poder veure a la capital de Ponent. Els municipis ubicats en aquesta zona han habilitat punts per observar-lo, que s’ompliran fins a la bandera. En la nostra edició d’avui donem compte que tots els hotels i allotjaments rurals són plens i els preus de les últimes places lliures s’han disparat. Com explica Anicet Cosialls, membre del departament de Ciència de l’IEI, els eclipsis sempre han fascinat els humans. En l’antiguitat, quan es desconeixia per què passaven, eren vistos amb una barreja de temor i sorpresa, i solien associar-se amb presagis negatius. Ara sabem en què consisteixen i on i quan tindran lloc, i ens continuen fascinant pel seu caràcter extraordinari. La gran majoria de les persones que el contemplaran molt probablement no ho tornaran a veure durant la resta de la seua vida. És lògic que desperti tant d’interès. No obstant, cal insistir que s’han d’utilitzar ulleres homologades per evitar danys oculars que poden acabar sent irreparables. No es pot mirar directament el sol ni que sigui només un moment. A més d’aquesta i d’altres recomanacions, com les referides a la mobilitat, seria bo que aquest fenomen ens fes pensar sobre el minúscul lloc que ocupem en l’univers. José Ángel Morales, investigador de la Universidad Complutense, assenyala en un article que “la fascinació, com a desencadenant de la curiositat, es pot entendre com un mecanisme adaptatiu que ens empeny a explorar, aprendre i comprendre l’entorn. Des d’aquesta perspectiva, un eclipsi no és només un espectacle visual, sinó un estímul que activa un sistema dissenyat per convertir la sorpresa en coneixement”. Una bona ocasió per reflexionar sobre què hi ha a les nostres mans perquè la Terra continuï sent un planeta habitable que permeti als nostres descendents poder veure eclipsis durant milers d’anys, quan l’actual té lloc en un estiu marcat en nombrosos països pel canvi climàtic.

A l’espera de l’amnistia

Ahir es van complir dos anys del retorn fugaç de l’expresident Carles Puigdemont a Barcelona i la seua tornada a Waterloo després d’eludir la vigilància policial. Independentment del que cadascú pensi sobre això –ahir hi va haver una picabaralla entre Junts i Gabriel Rufián– és una greu anomalia que el Tribunal Suprem encara no li hagi aplicat l’amnistia, ni tampoc a altres condemnats pel procés, quan el Constitucional i el màxim òrgan judicial europeu han avalat la llei.

tracking