Pluges històriques i sequera al cap de 5 mesos
L’hivern passat va ser inusualment plujós a la major part de Lleida, fins al punt que hi va haver registres històrics. El mateix va succeir amb la neu, el volum de la qual a començaments de març era dels més alts dels últims lustres. Cinc mesos després, el panorama ha canviat radicalment. Durant aquest període, les precipitacions han estat mínimes i les temperatures molt altes, cosa que ha portat que els rius Noguera Ribagorçana i Éssera ja es trobin en situació de sequera, mentre que al Segre i al Noguera Pallaresa els falta molt poc per entrar-hi. A diferència del 2022 i el 2023, no hi ha problemes de subministrament per als regs, ni per a l’aigua de boca a la gran majoria dels municipis, perquè els pantans es van omplir a l’hivern. Paral·lelament, des de finals de la primavera els centres d’Atenció Primària de la demarcació han atès 156 persones per insolacions i 110 per deshidratació, i els hospitals n’han rebut pels mateixos motius 41 i 49, respectivament, de les quals 17 han estat ingressades. Així mateix, les defuncions per causes atribuïbles a la calor aquest estiu s’eleven a 56.
El que exposem en aquest editorial són dades objectives, no opinions. També ho són la sequera i la canícula que afecten gran part d’Europa, com vam assenyalar fa uns dies, o que la temperatura de l’aigua del mar hagi superat els 33 graus a l’oest de Mallorca i els 30 a la costa catalana. La pregunta consegüent és si dirigents polítics i ciutadans podem continuar fent el mateix de sempre, com si no passés res.
El virus de la insolidaritat
Aquesta mateixa pregunta pot fer-se en molts àmbits. La popular dita que l’home és l’únic animal que entrepussa dos vegades amb la mateixa pedra queda molt curta, perquè les entrepussades es repeteixen de forma reiterada. Fa només sis anys que vam viure la pandèmia de la covid, que va sorgir a la ciutat xinesa de Wuhan, es va estendre a tot el món i va provocar la mort d’uns 7 milions de persones. En aquests moments hi ha un brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo, país centreafricà que fa dècades que està sumit en la inestabilitat a causa de diversos conflictes armats vinculats amb l’explotació dels seus rics recursos minerals. Hi ha almenys 1.900 morts, els contagis confirmats superen els 4.000 i l’Organització Mundial de la Salut ha avisat de la gravetat de la situació, perquè l’epidèmia s’està intensificant. Malgrat això, amb tota seguretat els enfrontaments armats continuaran perquè, per als que fan anar els fils, disposar dels recursos del país va davant de les vides humanes. I això implica que sigui més fàcil que el virus pugui propagar-se.