Un dia realment històric
Desenes de milers de persones van seguir ahir a Lleida l’eclipsi de sol des dels diferents punts d’observació habilitats al Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell i des de qualsevol lloc on es veiés, ja fos un espai públic o privat. El mateix va succeir a tota la franja de Catalunya i d’Espanya on l’ocultació de l’astre rei va arribar a ser total, i també hi va haver un gran seguiment a la resta de l’Estat i als països on es veia parcialment. Durant dos hores, milions d’homes i dones van centrar la seua atenció al cel, sense importar l’origen, ni la ideologia ni la capacitat econòmica de cada un. D’alguna manera, aquest grandiós espectacle astronòmic va ocultar també les nostres diferències, encara que fos només per un espai molt petit de temps.
És veritat que l’eclipsi no canviarà res. A tot estirar, existeix la possibilitat que susciti vocacions científiques i, més concretament, interès per l’astronomia. Avui, el món no serà millor que ahir, i també començarem a saber si les ganes de veure’l han tingut conseqüències negatives en forma de lesions oculars per no fer cas de la recomanació de portar en tot moment les ulleres amb filtre homologat. Això podria portar a donar la raó als que diuen que s’ha sobredimensionat aquest fenomen, que no n’hi ha per a tant.
No és així. En una època que tots també els mitjans de comunicació utilitzem massa profusament el qualificatiu d’històric per definir fets que d’aquí a uns anys figuraran a tot estirar en un peu de pàgina dels llibres d’història, aquest sí que ho és. L’últim eclipsi solar total que havia viscut la ciutat de Lleida es remunta al 1840, fa 186 anys, i està previst que el vinent sigui el 2180, d’aquí a més de 150 anys. Només els que siguin fervents aficionats a l’astronomia i disposin de capacitat econòmica per anar viatjant pel món per estar en llocs on n’hi hagi un –això serà més relativament fàcil el 2 d’agost del 2027, quan podrà contemplar-se a l’extrem sud de la península Ibèrica– tindran l’oportunitat de tornar a repetir aquesta experiència.
Els ultres imposen el seu relat
El posicionament de la ultradreta s’ha imposat a l’hora d’abordar la immigració a la Unió Europea. El govern danès, amb una primera ministra socialdemòcrata, s’ha alineat sense embuts amb el d’Itàlia, en el qual la seua homòloga és ultradretana, per demanar centres de deportació i vincular directament migració amb delinqüència. I el govern espanyol, considerat l’últim bastió de l’esquerra, ha assegurat, per boca del seu ministre d’Exteriors, que tots els que entrin il·legalment a Ceuta “seran retornats”.