Saba nova per al camp
El relleu generacional continua sent el principal repte per garantir la continuïtat del sector agrari lleidatà, un dels principals pilars econòmics de la demarcació juntament amb el turisme, ja que és un àmbit altament envellit. Segons dades de la conselleria d’Agricultura corresponents al 2025, gairebé el 43% dels titulars de les explotacions de la demarcació tenen més de 65 anys (7.279 persones), en contrast amb tan sols el 10,4% que són menors de 41 anys (1.767). Això suposa que per cada jove agricultor o ramader hi ha més de quatre titulars en edat de jubilació. Per la seua part, el col·lectiu d’entre 56 i 65 anys representa un de cada quatre responsables de finques, amb 4.178, mentre que un altre 22 per cent correspon als agricultors o ramaders que són al capdavant d’una explotació amb entre 41 i 55, amb un total de 3.731. El Pla d’Urgell, la Noguera i les Garrigues són les comarques més tensionades per la falta de relleu generacional al camp, segons les mateixes dades, que també reflecteixen que el camp encara és “cosa d’homes” ja que amb prou feines el 29 per cent d’explotacions són dirigides per dones. Un altre aspecte a destacar és que, mentre que les finques en mans de persones físiques han caigut un 26,3% en l’última dècada, passant de 23.009 a 16.955, les que es troben en mans de persones jurídiques arriben a les 3.327.
Però, de tota manera, és un sector que continua tenint atractiu. Així, tal com informàvem ahir, les comarques del pla de Lleida han incorporat un total de 940 joves agricultors i ramaders (dels quals 234 són dones) en els darrers dotze anys, fins a assolir la xifra de 1.296 a tota la demarcació. Són dades del balanç del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2022, el període d’execució del qual es va estendre fins al final de l’any passat i, segons la conselleria d’Agricultura, “ha estat un instrument clau per afavorir el relleu generacional”. Aquestes incorporacions representen una de cada tres de registrades al conjunt de Catalunya, on la xifra total ha ascendit a 2.873 i en cada cas han rebut una mitjana de 25.600 euros. Ens sumem a la valoració que va fer sobre el tema el conseller Òscar Ordeig, qui va destacar que el desenvolupament rural és molt més que la concessió d’ajuts ja que “constitueix una veritable política de país, vinculada a la producció d’aliments, gestió del territori, preservació del paisatge, prevenció d’incendis, innovació i cohesió territorial”. No li falta raó. Perquè el nostre camp és el veritable magatzem alimentari de Catalunya, així com d’altres països. Per això cal cuidar-lo, promocionar-lo i donar al·licients als futurs professionals del món rural perquè de la seua continuïtat, dedicació i preparació depèn el nostre futur i no gaire llunyà.