Un alberg de Lleida... i dels pobles
L’alberg que cada estiu habilita l’ajuntament de Lleida en un dels pavellons de la fira ha viscut aquest any una situació que a primera vista resulta paradoxal. Compta amb cent places, a les quals cal sumar-ne 90 en pisos municipals i les 32 que han entrat en servei en un nou edifici modular ubicat a la partida de la Caparrella, darrere del polígon comercial de la Creu del Batlle. La capacitat era més gran que mai i, d’altra banda, el procés de regularització extraordinària de migrants que ha portat a terme el Govern central ha propiciat que el número dels que arriben sense la documentació necessària per poder treballar de forma legal sigui menor. Així que, a priori, aquest alberg, enfocat tradicionalment a acollir persones que venien sense contracte, havia de tenir menys usuaris aquesta temporada. En canvi, ha estat el contrari i l’ajuntament ha hagut d’afegir un segon pavelló aquest mes d’agost, en un dispositiu extraordinari que va tancar ahir, per disposar de fins a 160 places addicionals, després que a l’entorn dels Camps Elisis hi arribés a haver fins unes 250 persones que pernoctaven al ras.
La conclusió és evident: l’alberg que habilita la Paeria atén molts més temporers que els que treballen al municipi. Cal tenir en compte que la normativa estableix que els agricultors o empreses que contracten temporers els han d’oferir allotjament, descomptant-los una part de la seua retribució. Què succeeix? Que en moltes ocasions a les dos parts els resulta més rendible que els treballadors pernoctin al pavelló de Fira de Lleida. Això fa que la Paeria estigui prestant un servei que a la pràctica és supramunicipal. És una mostra més que els ajuntaments acaben assumint competències que no són seues sense rebre els corresponents recursos econòmics. Potser és hora de preguntar-se si la Generalitat i l’Estat, que són els responsables de regular la campanya agrícola i la normativa laboral, no haurien d’assumir directament aquesta tasca.
Un capitost en llibertat
La decisió del jutge de deixar lliure amb càrrecs el detingut com un dels capitostos dels aldarulls al Parc sobre les Vies de Lleida crida l’atenció per l’alarma social que van generar. La llei estableix que la presó provisional és una mesura excepcional que només pot adoptar-se quan el delicte pugui comportar una pena de dos o més anys de presó, que sigui evident que l’acusat n’és responsable o que hi hagi risc de fuga, entre altres circumstàncies. Sense entrar a valorar aquesta resolució en concret, potser el problema sigui la lentitud judicial, perquè si aquesta persona fos portada a judici d’aquí a poques setmanes, aquesta qüestió seria menor.
