SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Diversos sectors econòmics viuen una concentració cada vegada més alta. Un exemple és el de l’agricultura, ja que el nombre de petits i mitjans pagesos no para de caure mentre augmenten les explotacions de gran mida, ja sigui a través de compra o arrendaments. Un altre, el de la banca, on han desaparegut la majoria d’entitats que hi havia abans de la crisi del 2008. I el del comerç també segueix aquest camí, amb la diferència que una part d’aquest procés no comporta la substitució de botigues petites per altres de més grans o de grans empreses, sinó que està protagonitzat per les vendes online. Els establiments tradicionals van haver primer de fer front a la competència de les grans cadenes, franquícies i centres comercials, que va acabar amb la desaparició de nombrosos negocis familiars, i després, a un repte encara més important per l’auge de les compres per internet, controlades per gegants com Amazon. El resultat de tot això ha estat la desertificació comercial de molts carrers. Això comporta que ser propietari d’un local als baixos d’un edifici només sigui rendible si està en una zona on es mantingui l’activitat terciària amb botigues i altres serveis. En cas contrari, es converteixen en una càrrega per les despeses fixes que generen en forma de taxes i despeses de comunitat. Per això n’hi ha tants a la venda, al voltant de mig miler a Lleida ciutat i el doble a tota la demarcació, tal com vam publicar ahir.

L’existència d’un gran volum de locals en desús genera mala imatge a les àrees urbanes, de manera que professionals del sector aposten per la reconversió en habitatges, garatges o trasters. De les tres opcions, la primera és la més difícil, perquè les condicions d’habilitabilitat fixades per normativa resulten inviables de complir en bona part d’aquests magatzems. Aquesta situació també ens hauria de fer reflexionar sobre les conseqüències que tenen els nostres hàbits als llocs on vivim. Les compres online poden ser més còmodes o sortir més a compte, però ajuden a la desaparició del comerç de proximitat.

Sánchez entrepussa a Ceuta

Fa dos dies vam comentar en aquesta secció la gestió erràtica del Govern central en la crisi de Ceuta. Avui toca tornar a incidir-hi, perquè la contradicció entre la ministra de Defensa, Margarita Robles, que afirma que el CNI va avisar la delegació del Govern el 29 de juliol que estava en marxa una entrada massiva de marroquins a la ciutat autònoma, i el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ho nega, no només deixa ambdós en mal lloc, sinó també el conjunt de l’Executiu i el seu màxim responsable, Pedro Sánchez. Tot el que es faci a partir d’ara ja serà massa tard.

tracking