Encara hi som a temps
El curs escolar 2026-2027 arrancarà el 8 de setembre amb una aparent contradicció. D’una banda, el Govern anuncia un dels esforços inversors més grans en educació dels últims anys. D’altra banda, les escoles i instituts obriran les portes amb una vaga convocada per al primer dia de classe i amb un conflicte docent que, lluny d’haver-se tancat, amenaça d’enquistar-se al llarg del trimestre. Es destinaran 257 milions d’euros en el conjunt de Catalunya a millorar els centres educatius, la xifra més alta des del 2008, i es crearan 500 noves aules d’acollida, fins a arribar a les 2.141, així com un increment de places docents, de Personal de Suport Educatiu i de personal administratiu i de serveis. Són mesures que responen a necessitats evidents d’un sistema educatiu sotmès a una creixent complexitat i constitueixen, sens dubte, una bona notícia. Després d’anys en què l’educació ha acumulat dèficits, qualsevol increment del pressupost es mereix ser valorat. Però una cosa és l’anunci de més recursos i una altra de molt diferent donar per resolts els problemes.
De moment, desconeixem quin escenari es trobaran els 76.866 alumnes de les comarques de Lleida el primer dia de curs. El departament d’Educació no ha detallat, encara, com es repartiran aquests 257 milions, ni quantes de les 500 aules d’acollida correspondran a les comarques de Lleida. I no és l’única incògnita. Després que el curs anterior es convoquessin 23 jornades de vaga i, malgrat els acords i contactes mantinguts durant els últims mesos, USTEC, sindicat majoritari de l’ensenyament públic, considera que el conflicte continua obert i reclama reprendre la negociació. Les seues reivindicacions van més enllà de les millores salarials i inclouen qüestions estructurals com les ràtios, l’atenció a l’escola inclusiva, les infraestructures i la defensa de la immersió lingüística en ple retrocés del català. El Govern sosté, per la seua part, que la fase de negociació ja s’ha produït i que ara correspon desplegar els acords assolits. Recorda els contactes mantinguts amb la comunitat educativa i defensa les millores previstes.
Però la vaga convocada el primer dia lectiu demostra que una part important del professorat no comparteix la idea que el conflicte estigui tancat. I aquí resideix el principal desafiament per a la consellera Esther Niubó, a qui el president Illa dona suport sense fissures. No es pot continuar ajornant el reforç de l’educació. La injecció econòmica serà una oportunitat històrica que no hauria de quedar enfosquida per un conflicte que encara és a temps de reconduir-se. Però per a això caldran més que inversions: caldran negociació, voluntat d’acord i la convicció que una escola pública forta no es construeix contra els seus professionals, sinó amb ells.
