Contra la impunitat

Deu dies després de la pallissa policial a un menor d’edat que portava una estelada a Elx, el més preocupant no és la pallissa en si mateixa, sent gravíssima; tampoc que un dels agents clavés un cop de colze a la cara a l’adolescent quan estava reduït per tres policies, sent això gravíssim; tampoc que un agent, quan el portava detingut i emmanillat amb dos policies més, li clavés sense motiu un cop de puny a la cara que el va tombar a terra, sent això gravíssim; tampoc que el Govern central no hagi censurat la pallissa malgrat que les imatges no admeten cap dubte de la brutalitat dels agents, sent aquest fet gravíssim; tampoc que la Policia Nacional es limités a anunciar l’obertura d’una investigació interna en lloc d’una sanció als agents davant la claredat de les imatges, sent això gravíssim; el més preocupant no és tot plegat, sinó la contundència i la naturalitat amb què un sindicat policial ha defensat la pallissa com si fos una actuació professional, que només es pot explicar per l’existència d’una sensació d’impunitat que es deriva de la probabilitat, propera a la certesa, que sempre hi haurà algun jutge en alguna instància judicial que es creurà la versió dels agents, malgrat que no es pot afirmar amb les imatges, i els traurà les castanyes del foc. Aquesta impunitat comporta una gran pèrdua de qualitat democràtica perquè posa en risc drets fonamentals. No estem parlant d’una conseqüència de l’onada ultra que envaeix el món des de fa un lustre; estem parlant d’una deriva que es remunta a deu anys enrere, quan es va aprovar l’anomenada llei mordassa. Aquesta norma la va elaborar el 2015 el Govern de Mariano Rajoy amb la pretensió de parar moviments dissidents com el del 15-M. Aquell executiu tenia la sensació que perdria la majoria absoluta, com així va ser, i abans que això passés va promoure una norma que confereix una discrecionalitat absurda als agents policials. Els faculta per sancionar qui segons el seu parer els falta al respecte o no els obeeix amb actituds que no són constitutives de delicte. L’agent que així ho considera ho comunica a un altre policia que tramita la multa, que en la majoria dels casos no és inferior als 600 euros, i l’autoritat administrativa imposa la sanció. Si l’afectat no hi està d’acord, ha d’acudir a la via contenciosa administrativa, lenta i cara. Més de dos milions de ciutadanes i ciutadans, un 4 per cent dels habitants de l’estat, han patit aquestes sancions. La norma la va aprovar el PP de Mariano Rajoy, però el pomposament autoproclamat govern més progressista de la història no ha reformat alguns dels seus punts més polèmics en els 8 anys que fa que va accedir a la Moncloa via moció de censura. La ciutadania no mereix uns abusos dels quals la pallissa d’Elx n’és un vergonyós exemple.