Una altra vegada la mateixa pedra?
Som davant d’una altra bombolla immobiliària o simplement davant d’un mercat que s’ha quedat sense oferta? El preu de l’habitatge creix a un ritme tan frenètic que el fantasma del 2008 torna a planar sobre l’economia. Hi ha, tanmateix, una diferència fonamental: aquesta vegada no s’està construint al ritme esbojarrat dels anys del boom. El 2007 es van iniciar més de 600.000 habitatges a Espanya. El crèdit al sector immobiliari i de la construcció va augmentar llavors a taxes extraordinàries i l’endeutament de llars i empreses es va disparar. El mateix Banc d’Espanya atribueix a aquella combinació de crèdit abundant, expectatives de revalorització, disponibilitat de sòl i construcció massiva bona part dels excessos que van acabar provocant la crisi. Avui passa pràcticament el contrari en un aspecte essencial: es construeix poc. Això no significa que no hi hagi motius per preocupar-se. El preu mitjà de l’habitatge a les comarques de Lleida va augmentar un 10,6% interanual el primer trimestre del 2026, fins a 1.238 euros per metre quadrat. A la capital va pujar un 6,8%, fins a 1.366 euros, que és molt, però sense arribar a les xifres dels anys en què lligaven gossos amb llonganisses. Encara que Lleida tingui molta més disponibilitat de sòl que Barcelona o Girona i no tingui la pressió territorial de les grans àrees metropolitanes, l’habitatge s’encareix. Entre un terreny classificat o previst per créixer i un pis acabat hi ha planejament, gestió urbanística, reparcel·lació, urbanització, llicències, finançament, projectes, costos de construcció, exigències energètiques i ambientals i, finalment, el marge empresarial. El 2025 es van iniciar a tota la demarcació de Lleida 710 habitatges i se’n van acabar 542. Els promotors lamenten que els costos de construir han augmentat fins a fer molt més estret el marge entre el que costa aixecar un habitatge i el que el mercat està disposat a pagar i per això se’n van de Lleida. La suposada bombolla no és tal, és més aviat una crisi d’oferta. El 2008 es va construir massa i ara, massa poc.
Sembla que va ser ahir
Oficialment, la Universitat de Lleida complirà quaranta anys el 2031, però la seua història és molt més llarga. De fet, l’antic Estudi General és la universitat més antiga de la Corona d’Aragó, amb més de 700 anys. I encara hi ha una altra efemèride important, pel seu valor simbòlic, i és que aquest curs es compleixen quatre dècades del trasllat dels estudis universitaris del Roser a l’actual Rectorat. Encara sota el paraigua de la Universitat de Barcelona, Lleida feia una aposta decidida per recuperar la universitat que va tancar Felip V. I fins avui.
