SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Salvador Illa, per donar explicacions sobre el fiasco de les proves PISA a Catalunya no va aportar novetats significatives. Bàsicament, va repetir el que ja va dir la consellera Esther Niubó poc abans de l’inici del curs escolar. Així, va reiterar que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, encarregat de l’organització, no va traslladar als centres que no podien excloure més del 5% dels alumnes, i que tampoc consta que ho fes quan l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa el va advertir diverses vegades que s’estava superant aquest percentatge. Va afirmar que es tracta d’“errors greus i inacceptables”, però va exculpar la cúpula del departament, i en concret la consellera, destacant que els responsables polítics no van tenir coneixement del que havia succeït fins al febrer del 2026, gairebé un any després del període en què es van portar a terme les proves. Tampoc va aclarir per què el departament no va informar públicament dels fets fins al juliol passat, i per què no va donar els detalls fins un mes després.

Illa va aprofitar el seu segon torn per explicar les línies bàsiques que exposarà als grups parlamentaris que acudeixin a la reunió que ha convocat demà per impulsar un pacte educatiu a Catalunya: poques mesures, prou recursos, terminis de compliment concrets, rendició de comptes anual i garantir-ne l’aplicació durant almenys deu anys. Caldrà veure quina és la resposta de l’oposició i quants partits hi acudeixen. D’entrada, hi ha un problema, i és que ahir tots van reclamar el cessament de Niubó, inclosos ERC i Comuns, que són els que van possibilitar la investidura d’Illa i l’aprovació dels pressupostos d’aquest any. Per molta confiança que el president tingui en ella, sembla difícil que els diferents grups es mostrin gaire predisposats a treballar per un acord que haurà de liderar una persona l’actuació de la qual al capdavant del departament consideren que és totalment censurable.

Quant a aquest pacte educatiu, resulta lògic que el Govern comenci la feina per articular-lo parlant amb totes les formacions polítiques. Tanmateix, a partir d’aquí seria hora que la veu cantant la portessin els representants dels centres, que són els que coneixen de primera mà la realitat dels alumnes. Per molt consens polític que hi hagi, aplicar un nou marc a l’esquena dels docents és la millor manera de garantir-ne el fracàs. D’altra banda, és innegable que si s’acaba augmentant al 6% el percentatge del PIB que es destina a educació hi haurà més facilitats per aplicar mesures de millora, però polítics i professors no han d’obviar que n’hi ha algunes que no depenen del finançament i que poden adoptar-se de forma immediata.

tracking