Pura ideologia
L’exemple d’Óscar Puente ha estat pèssim en la gestió de la política de transports, com ho ha estat el dels seus predecessors durant dècades, els del PP i els del PSOE, però modèlic en la seua dimissió. Modèlic per al mateix Óscar Puente que no va dimitir arran dels 46 morts de la tragèdia d’Adamuz, per al Carlos Mazón que no va dimitir després dels 234 morts de la tragèdia de la dana, per a l’Ana Pastor que no va dimitir a causa dels 81 morts de la tragèdia d’Angrois, per al Francisco Camps que no va dimitir després de les 43 morts de la tragèdia del metro, per al Federico Trillo que no va dimitir arran de les 62 morts de la tragèdia del Yak-42. L’exemplaritat no ha estat només per la dimissió; també per com l’ha gestionat. Va donar la cara durant una setmana després de la catàstrofe d’Urda, va intentar millorar la seguretat de l’alta velocitat i va presentar la dimissió després de donar explicacions on ho havia de fer, al Congrés. És increïble que es critiqués haver explicat que un error humà va causar la tragèdia. Potser calia ocultar-ho per poder acusar el Govern? No; el Govern no té responsabilitat directa en el sinistre, però sí, juntament amb tots els executius socialistes i populars dels últims 30 anys, en la configuració d’una xarxa d’alta velocitat desmesurada, només inferior a la de Xina, amb l’evident propòsit de potenciar el pol econòmic de Madrid DF en detriment de l’únic eix que podia discutir-li la primacia, el constituït per la segona i la tercera ciutats espanyoles, Barcelona i València, vergonyosament mancat d’AVE 34 anys després que s’inaugurés el Madrid-Sevilla, que va precedir el Madrid-Barcelona en 16 anys en una decisió política no menys vergonyosa. Es va prometre una gran prosperitat per a les capitals de província que tinguessin estació d’AVE (a Lleida sabem molt de les falses expectatives que aquesta infraestructura va generar) i el que s’ha obtingut és una Espanya buidada al servei de l’hiperprotegit Madrid DF, tot això mentre s’ha desatès el manteniment de l’alta velocitat (s’hi inverteix la meitat que a Europa), s’ha reduït a mínims la inversió en Rodalies, sobretot a Catalunya (amb l’enèsim caos ahir, també a Lleida, per la vaga de maquinistes) i s’ha obstaculitzat la comunicació entre dos comunitats catalanoparlants com la catalana i la valenciana, les úniques que podien ser un contrapès a la supremacia demogràfica castellana. Cal ser cec per no veure en aquesta política de transports pura ideologia.
Esperant Broncano
Abascal va acudir dilluns a La Revuelta. Qui no ho va fer va ser Broncano. Nerviós, sense ironia, sense sarcasme, sense capacitat de respondre amb dades a res. Un regal a la ultradreta a la televisió pública.
