De la Psicologia a l'Economia

Dilluns passat coneixíem a través de diferents mitjans de comunicació la notícia de la mort de l’economista Robert Lucas que, als seus 85 anys, ens deixava després d’una intensa vida dedicada a la investigació i ensenyament de l’esmentada disciplina i d’haver guanyat el Nobel d’Economia l’any 1995 pel seu treball, la Hipòtesi de les Expectatives Racionals. Un professor que molts consideren el pare de l’Economia Clàssica i prou en desacord amb John Maynard Keynes. Però, abans de veure el que ens vol dir l’esmentat premi Nobel amb “Expectatives Racionals”, acudirem a la psicologia per comprovar com defineix aquesta disciplina els termes que componen la tesi de la seua hipòtesi.

Expectatives Racionals En psicologia, les expectatives són les creences que tenim sobre una cosa que passarà en el futur en relació amb un determinat esdeveniment, en el fons és una anticipació dels fets basada en els nostres desitjos. El fet que les nostres expectatives s’acabin complint dependrà tant d’aspectes subjectius com objectius. Entre els primers hi hauria els nostres desitjos que alguna cosa succeeixi i que, portats al cas extrem, vindria representat per l’efecte Pigmalió, que pren el nom d’un escultor que en la mitologia grega expressava els seus desitjos d’amor cap a una de les seues escultures, tan exagerats eren els seus desitjos i expectatives que aquesta li correspongués que la deessa Afrodita va acabar accedint-hi i convertint Galatea, l’escultura femenina, en una dona.

Confiar només en els nostres desitjos perquè alguna cosa succeeixi cauria més aviat en el que Piaget va anomenar pensament màgic que, encara que és propi dels nens menors de set anys, hi continua havent persones que en la seua etapa d’adults, equivocadament, continuen creient que les coses succeiran perquè ho creuen fermament, la qual cosa molt probablement els portarà a la frustració. En relació amb el terme racional, el primer autor a referir-s’hi va ser Aristòtil al seu tractat De Anima. Si tornem als nostres dies i acudim a la Viquipèdia, podem trobar moltes definicions, una d’elles diu que una decisió es qualifica freqüentment com a racional si és òptima en cert sentit.

La Hipòtesi de les Expectatives Racionals Ve a dir-nos que els governants, a l’hora de preveure els resultats de les seues decisions, hauran de tenir en compte les expectatives que les esmentades mesures generaran en la població, ja que les expectatives dels diferents agents i de les persones en general podrien anul·lar, en certa manera, els resultats que preveien amb les esmentades mesures. Amb la seua teoria, Robert Lucas s’oposa a la teoria keynesiana, indicant que aquesta comet l’error de no considerar que les reaccions dels diferents agents influeixen en els resultats de les diferents decisions econòmiques. Però Robert Lucas és conegut també per les seues nombroses investigacions en l’anomenada nova teoria del creixement i per les quals nombrosos deixebles seus creien que l’acadèmia sueca li hauria d’haver atorgat un segon Nobel d’Economia.

Assenyalava en aquest sentit el professor Sala i Martín dimarts passat a RAC1 que el creixement econòmic no depenia únicament de les inversions i que, en canvi, aquest també era possible dur-lo a terme a través del creixement endogen, el que és fruit de la creativitat i de la millora basada en el coneixement i el talent.