El territori emocional

La nostra existència està inscrita en una cadena que s’estén cap enrere, fins a generacions que no vam conèixer. La vida ens arriba a través d’una connexió que no només perpetua els gens, sinó també les experiències, els traumes i les esperances de generacions anteriors. Estem fets de records, de relats viscuts i reinterpretats al llarg del temps, i narrar la nostra història no és només un exercici literari, sinó un acte de comprensió profunda: una manera de donar forma a qui som, d’explorar les nostres arrels i de connectar amb els altres.

Hi ha llibres que no només es llegeixen, sinó que es recorden. Des dels seus articles i en només dues obres publicades –Batre records i L’enverinadora– Anna Sàez ha bastit una proposta literària amb una veu pròpia que és al mateix temps íntima i col·lectiva. L’escriptora utilitza l’autoficció per reinterpretar el seu univers familiar i el seu país d’origen. Parla de la infància com a territori emocional, de l’abandonament del món rural, de les ferides familiars, de la memòria i de la vergonya, i és amb la força del detall local i precís que evoca sentiments universals. Té una gran habilitat per combinar la mirada periodística –documentada, amb voluntat d’objectivitat– amb una escriptura íntima i literària que beu del record personal i de l’imaginari col·lectiu. Els autors “localistes” tenen una veu clara perquè escriuen des d’una llengua viva, des d’un terrer que coneixen i des d’uns codis familiars i comunitaris viscuts. Pensem en Pla i l’Empordanet o en Faulkner i el comtat de Yoknapatawpha. Una part significativa de la narrativa contemporània està marcada per tres característiques inquietants: la frivolitat dels temes, l’adhesió a modes ideològiques i una pobra exigència literària. En canvi, el que fa singular l’escriptura d’Anna Sàez és la forma com integra la seua experiència dins d’un relat més ampli, que interpel·la el lector. No és només una narradora que recorda: és una escriptora que escolta, mira amb atenció i transforma el record en un exercici de resistència. En un temps en què la literatura es decanta sovint cap a l’efectisme, la seua obra ens recorda que tornar a casa pot constituir un impacte literari de primera magnitud i que –a més– contribueix a bastir una tradició sòlida i exigent.