Fer una pausa
Mires Instagram: gats, reptes absurds, pares amb fills petits. Frases motivadores (“Tu pots”, “No deixis que ningú et digui que no ets capaç”) amb música èpica i veu en off. Tens una sèrie en marxa a Netflix i mantens una conversa per WhatsApp amb el grup de pares i mares de l’escola. Al costat, l’ordinador engegat: cal saber què volen a la feina. Tot alhora.
Entre molts joves –i no tan joves– s’estén un símptoma difícil d’explicar: embotiment mental, dificultat per concentrar-se. El cervell funciona, però no flueix. Els pensaments són curts i volàtils. Cap a 2019, va aparèixer un terme per descriure-ho: brain rot, cervell podrit, associat al consum excessiu de continguts banals i addictius. No es tracta només de fatiga o estrès. És una forma de degradació cognitiva i cultural en una societat hiperestimulada que consumeix continguts sense pausa. Titulars que busquen reaccions, no comprensió. Vídeos que apel·len a l’impuls, no al sentit. Pantalles que ens mantenen actius, però no desperts.
La podridura cerebral no mata, però deixa rastre: fatiga mental, dificultat per recordar, incapacitat de sostenir el silenci. I no és culpa de la tecnologia, sinó de com ens hi hem rendit. Intentem llegir vint minuts seguits sense mirar el mòbil. El cervell ens fa trampes: “Què hi ha de nou?”, “Mira si t’han escrit”. És una veueta insidiosa. Llegir un llibre o avorrir-se sembla, avui, una extravagància.
Cal recuperar la densitat. La pausa. El pensament com a hàbit. No per nostàlgia, sinó per supervivència mental. Un cervell que no pot sostenir una idea complexa és manipulable. No cal desaparèixer de les xarxes. Reservar deu minuts al dia per no fer res útil. Llegir un text sense mirar l’hora. Escriure quatre línies a mà. Escoltar una persona sense tenir el mòbil a la vista. Mirar per la finestra com si fos una activitat legítima. Tornar a l’avorriment, que és el bressol de moltes bones idees. Es tracta, simplement, de crear zones lliures d’estímul, petits santuaris dins del dia. No per ser millors. Només per recordar com funciona un cervell quan no està en mode consum, sinó en mode presència. Salvar-nos de la podridura no és fugir de la tecnologia, sinó tornar a habitar el temps amb una mica més de quietud. No és cap revolució. És una forma discreta de resistència.
