Massa llibres?

Aprenem a llegir, però no es pot ensenyar a escriure. En tot cas, es pot aprendre a escriure, llegint i reescrivint contínuament. Ahir, el professor Jordi Llovet recordava, en un article, la reacció de Joseph Addison, editor de The Spectator, un full volander precedent dels diaris de gran tiratge, quan es referia, l’any 1714, a la pruïja d’escriure i expressava la temença que la superabundància de llibres ofegués la qualitat d’aquests. Addison parlava d’una mena de “plaga tipogràfica” com una amenaça al bon gust, i el seu malestar anticipava moltes de les queixes que han aparegut posteriorment.

De la lectura de Gomorra, de Roberto Saviano, vaig retenir les seues reflexions sobre la relació entre el cinema i el món de la màfia. Segons ell, el cinema no s’inspira en el món del crim, per imitar-ne les imatges més fotogèniques, sinó que funciona a l’inrevés. Un veterà de la policia científica es queixava a l’autor del fet que, per culpa de Tarantino, ningú no sap disparar com Déu mana. “Ja no disparen amb el canó recte, perquè porten la pistola inclinada, com a les pel·lis, que és una cosa desastrosa. Disparen al baix ventre, a l’engonal i a les cames, els deixen molt malferits però no els maten. Per això no els queda més remei que rematar-los d’un tret al clatell. Un bany de sang gratuït, una barbàrie completament innecessària.”

No es tracta necessàriament de fer literatura ni –encara menys– de publicar. Es publiquen massa llibres. L’any 2022 es van editar 11.594 títols en català. Aquesta xifra supera la producció de països com Bèlgica (10.559) i s’acosta a la de Grècia (13.218). Si un lector llegís tres llibres per setmana (144 a l’any), li caldrien més de 48 anys per llegir totes les novetats literàries en català d’un sol any. Aquesta dada demostra que hi ha una sobrecàrrega de novetats per a la capacitat lectora disponible. No cal que tot sigui explicat. Com deia Joan-Carles Mèlich, saber callar forma part de l’ètica de l’escriptura. Crec sincerament que la pruïja de publicar és excessiva. La de llegir o d’escriure, no. Potser no cal que tothom esdevingui escriptor. En molts casos, seria suficient recopilar, revisar, corregir i deixar una petjada mecanoscrita, encara que no arribi a ser llegida per ningú o s’adreci a una sola persona o a un petit grup.