L’accés a internet
És fàcil advertir que, amb la irrupció d’internet, pot acabar passant quelcom semblant al que va succeir amb la impremta: si les societats no saben reaccionar amb intel·ligència, el risc no serà tant el desordre com la temptació de la censura i del control per part dels qui no volen que la tecnologia de la informació estigui en mans dels ciutadans. En aquest context, la proposta de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, tot i basar-se en una preocupació legítima pel benestar juvenil, planteja interrogants sobre la proporcionalitat i els seus efectes col·laterals.
Alguns experts en psicologia i salut mental consideren que restringir l’accés dels adolescents a determinades plataformes pot ajudar a reduir impactes negatius en el son o l’autoestima. Altres sectors, en canvi, qüestionen que la prohibició sigui la millor eina i proposen alternatives com l’alfabetització digital, la regulació dels algoritmes o limitacions horàries. Alhora, des de l’àmbit de les llibertats digitals, s’adverteix que eliminar l’anonimat i exigir identificació pot comportar un increment de la vigilància i de la quantitat de dades personals recopilades.
El problema tècnic no és menor. Distingir un menor d’un adult exigeix sistemes de verificació que, a la pràctica, poden obligar milions de ciutadans a lliurar documents d’identitat, dades bancàries o fins i tot informació biomètrica a empreses privades o intermediaris. Això crearia bases de dades massives, potencialment vulnerables a filtracions o usos indeguts, i establiria vincles estables entre la identitat personal i l’historial digital.
A més, les restriccions poden afectar drets com la llibertat d’expressió, l’accés a la informació o la cultura. No és que els governs no sàpiguen que aquest risc existeix, però també saben que la prohibició és una resposta efectista, especialment en unes setmanes de col·lapse ferroviari i d’indignació popular.
Potser una via més eficaç passaria per intervenir en el model de negoci de les plataformes, limitar els dissenys addictius, reforçar la responsabilitat empresarial i promoure entorns digitals orientats al benefici social. El repte, però, és evident: el pes econòmic d’aquest sector fa que l’interès públic i l’interès del mercat no sempre avancin en la mateixa direcció.
