Somiar amb l’Oviedo
Si algun estudiant d’Erasmus hagués passejat aquest cap de setmana a prop del Camp d’Esports, no hauria estat fàcil explicar-li les cues de la botiga. Però seria alguna cosa així com: “Mira, compren roba vintage d’un equip desaparegut, que té l’hereu últim de la cinquena categoria del futbol espanyol”. Aquests romans són ben bojos, que diria l’Astèrix. Per ser aficionat al futbol a Lleida, se n’ha d’estar una mica, de boig. Tots els equips els tenim al pou. Per sort ja no són cuers. L’AEM, tampoc, per cert.
Com a estudiant d’Erasmus, a finals de la dècada dels noranta a Astúries, el periodista de The Guardian Sid Lowe es va fer oviedista. Anys més tard, quan el club, que travessava una greu crisi econòmica, estava a punt de desaparèixer, es va fer ressò de la campanya #SOSRealOviedo, de venda d’accions populars. Lowe va mobilitzar aficionats d’arreu del món i entre els que van respondre la crida hi havia un tal Zohran Mamdani: “Acabo de comprar una acció, potser el primer accionista de l’Oviedo amb base a Maine?”, va tuitar. El periodista britànic en aquell moment no va respondre al desconegut. “Per cert, em fa una vergonya terrible, no li vaig contestar”, bromejava quan va començar a córrer que el futur alcalde de Nova York era accionista de l’Oviedo. Aquella campanya, de fet, va salvar el club que ara és a Primera Divisió
Encara que, per als nord-americans, el soccer no és un esport de masses, Mamdani, com ja us podeu imaginar, sí que és aficionat al futbol. Quan era petit i vivia a Uganda es va fer seguidor d’un equip en què es podia veure reflectit. A l’Arsenal d’Arsène Wenger brillaven jugadors africans com Kolo Touré, Nwankwo Kanu, Lauren, Emmanuel Eboué o Alex Song. I, per això, Mamdami és ganner. El futur alcalde de Nova York diu que el futbol uneix persones de diferents orígens i comunitats i que va més enllà d’un espectacle esportiu. També ha criticat la política de preus de la FIFA per les entrades del mundial d’aquest estiu que acullen els Estats Units, el Canadà i Mèxic.
Zohran, si t’agrada l’èpica futbolística, si t’agraden les causes perdudes, a Lleida vibraries, ja ho saps. Ningú hauria apostat un duro perquè un musulmà socialista arribés a ser alcalde de Nova York i al gener serà una realitat. Nosaltres podríem somiar a ser l’Oviedo.
