Criminals perilloses
Un cotxe de la Guàrdia Civil descendeix per la rampa dels Jutjats de Via d’Alemanya de Palma, la mateixa que va baixar fa uns anys el gendre d’un rei per anar a declarar davant d’un jutge. A l’interior del vehicle, dues joves en la vintena. Han estat detingudes hores abans al seu poble, a Santa Maria, al Raiguer de Mallorca, i traslladades fins a la prefectura, a Ciutat. El cotxe baixa la rampa i gira cap a la dreta. Hauran de creuar pràcticament tot l’aparcament fins a arribar a la porta que condueix al jutjat de guàrdia. Caminen emmanillades, cadascuna escortada per dos agents. Se senten els flaixos dels fotògrafs que capturen el moment. És una escena que s’ha repetit centenars de vegades en aquest emplaçament, però la d’aquesta tarda de plena canícula m’estremeix. Les dues joves estan acusades de pertànyer a un grup criminal per haver pintat a l’aparador d’una immobiliària del seu poble: “Fora especuladors.”
Ho van fer suposadament a final del mes de maig i hi ha un enregistrament d’una càmera de seguretat. La detenció es produeix una setmana després que la plataforma “Menys Turisme, Més Vida”, convocants d’una manifestació el 26 de juliol a Palma, publiquessin a les xarxes socials una crida a passar a “l’acció directa no violenta” en un post excessivament naïf amb consells per no ser enxampat.
La desobediència civil pacífica pot anar acompanyada de multes, forma part del joc, i els moviments socials han d’estar preparats per fer-hi front. El que una democràcia no hauria de permetre és que la policia s’endugui ciutadans que fan pintades de protesta. Hi ha una cita que s’atribueix a Winston Churchill, com tantes altres, que diu que l’essència de la democràcia és que piquin a casa a les cinc de la matinada i sigui el lleter. Si ho portem als nostres dies, seria alguna cosa així com que piquin a casa i sigui el repartidor de Glovo, però l’esperit seria el mateix. La manifestació convocada per al dia 26 serà la tercera en tres anys. En els darrers dos, milers de persones han sortit al carrer per protestar pels efectes col·laterals del turisme de masses, del turisme d’excessos. I sobretot la dificultat d’accedir a un habitatge, tan bàsic com tenir un lloc on viure. Perquè l’enriquiment d’uns pocs, d’aquests no en veureu cap d’emmanillat, no sigui la ruïna de molts altres.
