Lindsay Clancy

És un dels casos més dolorosos que pugui recordar. Feministes d’arreu s’han posat samarretes rosa de suport a Lindsay Clancy, una antiga infermera de Massachusetts que va estrangular els tres fills, de 5, 3 anys i vuit mesos. Després es va intentar suïcidar i ha quedat en cadira de rodes de per vida. La defensa admet els fets, però diu que patia una psicosi postpart que li va fer perdre el contacte amb la realitat i que no era conscient del que feia. En el judici, que ha tingut un seguiment mundial, tots els testimonis que la coneixien, mestres de l’escola, companyes de feina, la mainadera o familiars directes, sense anar més lluny l’exsogra, han declarat que era una mare fabulosa que es preocupava i que tenia cura dels fills. El seu advocat ha intentat demostrar que la dona estava sobremedicada i no rebia el tractament que necessitava tot i demanar ajuda desesperadament i insistentment. Un dels exemples és l’interrogatori a una de les psiquiatres que la portava, la va visitar catorze vegades, totes per videoconferència. El lletrat li pregunta si no va considerar veure-la en persona, la metgessa contesta que no era necessari, l’advocat li demana si en la seva situació, tots estan d’acord en el fet que patia una depressió postpart, no era necessari potser en algun moment fer-li una abraçada, la facultativa diu que això no forma part d’un tractament psiquiàtric. I segurament té raó, però em pregunto quan hem perdut la humanitat d’aquesta manera. Si els metges que tracten amb persones en situació de vulnerabilitat i en una especialitat com la psiquiatria, no consideren fer una mostra d’escalf als seus pacients, què els diferencia d’un xatbot? La tecnologia ens ha portat avenços increïbles, com la telemedicina, però hi ha una cosa que mai podrà substituir i són els sentiments. Una màquina no podrà mai sentir, no sabrà què és l’empatia. Per això, les feministes han donat suport a una dona a qui no es van prendre seriosament i ningú va saber ajudar. El jurat, nou dones i tres homes, no ha pogut emetre veredicte, és necessària la unanimitat i un d’ells discrepava. Mentre el jutge declarava el judici nul, diuen els periodistes que eren dins la sala, tres dones del jurat movien el cap en senyal de desaprovació, commocionades per una tragèdia que s’hauria pogut evitar.