La importància de sentir-se important no és cap broma

Existeix una norma, no sabem si escrita o no, que els entrenadors segueixen, tret de comptades i raríssimes excepcions, per triomfar en un treball tan inestable com el seu: “Fes que els teus jugadors, els que siguin, se sentin importants a l’equip. Així aconseguiràs que el seu rendiment al camp es dupliqui o tripliqui.” A l’actual Lleida Esportiu tenim un d’aquests exemples en la figura del futbolista Manuel Jesús Vázquez (Huelva, 1991), més conegut com a Chuli com a nom de guerra. Al seu club natal va despuntar en el seu debut amb 15 gols en 36 partits. I, a partir d’allà, res. Cessió rere cessió i cada vegada pitjor fins que va arribar al Camp d’Esports. El primer any no va passar de discret amb Martí i Seligrat, l’efímer, però amb Ángel Viadero ha estat una altra cosa. Va acabar la temporada amb aprovat alt però aquesta 2023-2024 està sortint. Els companys el busquen i ell respon. L’afició l’adora (el seu “Chuli, Chuli “ ja és un clàssic a la grada) i ell també a ella. Se sent important, amb confiança i juga millor. Bé, ell i la resta dels seus companys. Ahir el seu gol va obrir el camí de la victòria davant de l’Andratx. Tres punts més amb la seua diana i pitxitxi de la categoria. Viadero ha apostat per ell. La seua guàrdia pretoriana no va més enllà de tretze, catorze jugadors. Una jugada arriscada, sí, perquè si les coses venen mal dades serà un veritable problema, però de moment és tot un encert. Imbatibles a casa (set de set ja comença a ser destacable) i amb tan sols dos derrotes en els desplaçaments, aquest Lleida fa somiar un Camp d’Esports entregat.I a més, tots els resultats de la jornada li van anar de cara (d’acord, no sempre serà així!) però aquí està la cosa. Líders amb tres punts d’avantatge sobre el segon, Hèrcules; quatre al tercer; cinc al quart i, alerta.. onze al cinquè, que tanca les places de play-off.