Aquest Lleida no aixeca el cap i pot viure el seu pitjor malson

El que va començar sent una broma recurrent durant la pretemporada va camí de convertir-se en una desassossegant possibilitat que es convertiria, pel que fa al Lleida CF, en el pitjor dels seus malsons: que l’equip que ara dirigeix Iñigo Idiakez no aconsegueixi entrar en el play-off i que continuï un any més a la Segona RFEF i que l’Atlètic Lleida de Gabri, que després del seu triomf d’ahir es consolida a la tercera plaça, sí que el disputi, acabi ascendint i comparteixi categoria amb els blaus. Perquè ahir, amb pobra entrada a causa de la pluja que va caure durant tot el dia, el Lleida va patir un nou daltabaix davant d’un Europa molt superior i, per a desesperació dels aficionats, que van tornar a acomiadar els seus amb una esbroncada que va ser audible malgrat posar l’himne per megafonia a tota pastilla, s’enfonsa a la zona mitjana de la classificació i les places nobles comencen a semblar ja inabastables malgrat que encara resten 21 punts per disputar-se.

Ahir, a l’Europa, que va confirmar que és l’únic rival que pot disputar al Sant Andreu el títol i amb el premi d’ascendir de manera directa, n’hi va haver prou un solitari gol en els primers compassos, marcat, quines coses!, per un lleidatà, Noel Carbonell, a centrada d’un altre jugador com Neeskens, amb passat blau. Amb el 0-1 final, el Lleida està a punt de complir tres mesos de l’última victòria a casa (el 22 de desembre contra l’Andratx) i a més va sumar la quarta derrota de la temporada, certament poques, de les quals tres han estat al Camp d’Esports (Sabadell, Alzira i Europa). El canvi de tècnic, ara per ara, no ha estat un revulsiu per a una temporada, tirin d’hemeroteca, sisplau, que es va vendre des del club com d’inflexió, per marcar un abans i un després en l’esdevenir de l’entitat, donant com a únic i principal objectiu pujar. De moment sembla que serà que no.